x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Trasplantaments fecals

Entre qualsevol humà i un altre tan sols hi ha una diferència genètica inferior a l’1 per cent; el 99 per cent restant del que ens diferencia és l’anomenada microbiota
Actualitzada 05/09/2019 a les 12:58
Durant els estudis de Medicina, van ser moltes les classes fascinants, però si hagués de triar una classe com a impactant i sorprenent seria, sens dubte, la que va impartir la professora invitada Carmen Muñoz Almagro, coordinadora del grup d’investigació en malalties infeccioses pediàtriques de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, com a casos clínics de l’assignatura de Microbiologia. Aquell dia, a mitjan 2016, vaig sentir a parlar per primer cop dels trasplantaments fecals.
Avui en dia, tenim assumit que la genètica juga un paper molt important en la salut, en malalties i comportaments, i que explica, en part, moltes de les diferències entre tots nosaltres. Tot i això, entre qualsevol humà i un altre tan sols hi ha una diferència genètica inferior a l’1 per cent; el 99 per cent restant del que ens diferencia és l’anomenada microbiota, és a dir, el conjunt de microorganismes localitzats en un ésser viu, com ara bacteris, virus, fongs, paràsits...
La pregunta conseqüent és òbvia: si estudiant aquest menys d’un 1 per cent de diferència que ens proporciona la genètica hem trobat tantes respostes, quines respostes obtindrem si aprofundim en l’estudi del 99 per cent del que ens diferencia? Quin paper pertany a la resta d’aquest 99 per cent en la nostra salut, malalties i comportaments? Per fer-nos una idea de les magnituds, un humà adult conté tan sols un 10 per cent de cèl·lules humanes per un 90 per cent de cèl·lules microbianes, i s’estima que entre la pell i l’intestí d’un adult d’uns 70 kilograms de pes hi ha 1 kilogram de bactèries. Gran part d’aquestes bactèries han sigut desconegudes fins fa molt poc; de fet, tan sols aproximadament un 30 per cent d’aquestes s’han aconseguit cultivar.
Dit tot això, el trasplantament fecal no és altra cosa que una teràpia que pretén introduir al nostre cos una determinada composició de microorganismes per tal de modificar la nostra microbiota actual, i cada vegada se’n va sentint més a parlar. De fet, l’estudi de la microbiota està creixent contínuament. Si el 2005 hi havia tan sols 247 articles científics indexats amb la paraula “microbiota” a PubMed (motor americà de cerca de referència d’articles d’investigació biomèdica), en el que portem de 2019 ja són 6.087, els indexats.
Amb tot això com a antecedent, la professora Carmen Muñoz Almagro ens va exposar a tall d’exemple clínic el cas d’una pacient de Florida (EUA) del 2014 que va tenir una recaiguda d’un limfoma (càncer dels glòbuls blancs) i va patir una infecció bacteriana sistèmica per Clostridium difficile secundària a la quimioteràpia, amb una diarrea incontrolable durant 10 dies i que va obligar a suspendre el tractament del limfoma. Es va pautar un trasplantament fecal per restaurar la microbiota intestinal normal, i tot i que va patir vòmits de femtes durant la primera nit, al quart dia va recuperar els moviments intestinals i la normalitat en les deposicions, cosa que li va permetre seguir el tractament del limfoma, que va remetre totalment en menys de dos anys. Tot i que la teràpia del trasplantament fecal per combatre infeccions per Clostridium difficile s’ha demostrat efectiva en un 90 per cent, i cada vegada hi ha més estudis que correlacionen la microbiota intestinal i el risc de certes malalties, com ara l’obesitat, la diabetis, malalties autoimmunes, i recentment algunes de neurològiques i psiquiàtriques, convé molta cautela, atès que és un procediment no exempt de riscos, i encara no hi ha consens i es continua investigant tant en la quantitat de les dosis que s’han d’administrar, com en la millor tècnica per fer-ho (sondes nasogàstriques, endoscòpia, colonoscòpia, ènema...)
Els investigadors han trobat perfils de microbiota diferents segons el tipus i el temps de lactància, segons l’edat, segons persones sanes i persones amb determinades patologies; fins i tot recentment l’investigador Carlos López-Otín, de la Universitat d’Oviedo (Espanya), ha publicat a la revista Nature Medicine els seus experiments en què han detectat una determinada composició de bacteris en la microbiota de ratolins que afavoreixen la longevitat, i mitjançant trasplantaments fecals d’aquesta composició de la microbiota a altres ratolins han aconseguit augmentar la longevitat també d’aquests últims. La professora Carmen Muñoz Almagro indicava com treballar en l’anàlisi específica de la microbiota. Primer definint la taxonomia (quins gèneres i espècies tenim i en quina composició), en segon lloc establint quins índex de riquesa i diversitat tenim i, en tercer lloc, mitjançant associació en la salut o la malaltia (com és la microbiota en comparació amb la dels altres o en funció de diferents variables).
Ja sabíem que el que mengem té repercussions en la salut, i a poc a poc estem descobrint com els microorganismes que ens habiten l’afecten positivament i negativament, i encara millor, com els podem utilitzar per revertir malalties, estudiant tant patrons de composicions de microbiota, o descobrint determinats bacteris que tenen un paper en el risc de manifestació o directament en el tractament de malalties.
Si avui en dia estan de moda els estudis genètics, potser aviat, i al mateix temps, veurem cada vegada més estudis de microbioma, i parlar de trasplantaments fecals per modificar la composició de la nostra microbiota no ens provocarà tant d’enrenou.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts