x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

Endevina, endevineta

“Endevina, endevineta: què té el rei a la bragueta?”
Actualitzada 25/07/2019 a les 06:54
“Què és allò que els pobres llencen i els rics recullen?”. Una pregunta en teoria tan simple, formulada per la seva mare, “vella i prima”, va dur de bòlit dies enrere el meu amic Joan Ramon. No sabia que la dona estava verbalitzant una endevinalla que li havien ensenyat de menuda, en altres temps, quan encara no era imprescindible ser políticament correcte i quan la vida (que no havia canviat des dels segles dels segles) s’ensenyava de generació en generació amb contes a la vora del foc, algun clatellot maldestre, refranys que es contradeien entre ells segons les circumstàncies, un somriure sorneguer d’amagatotis, acudits que avui dia farien vomitar algú, embarbussaments caragolats i complicats per a una llengua de criatura tendra i endevinalles de tots colors, de tacte aspre, gust de vi ranci, olor de càmfora i música ancestral. A casa, com tantes altres coses, les endevinalles eren del territori del pare. Les deixava anar i no me’n deia la solució fins que jo hi havia donat voltes i més voltes una colla de dies. Potser per això les tinc tan fresques a la memòria i les recordo de grat.
“Una capseta blanca que s’obre i no es tanca” era un ou, tot i que ara tots els que compro són rossos. “Una senyora molt endiumenjada que sempre va en cotxe i sempre està mullada” era la llengua. “Els homes ho fan, per a les dones serveix, quan els hi fiquen diuen ‘ai’ i quan els hi treuen no diuen res”, que em feia pensar en el sexe a una edat en què amb prou feines el flairava, feia referència a les arracades. “Ens n’anirem al llit, posarem pèl sobre pèl i el belluguet al mig”, que em semblava del tot pornogràfic i escatològic quan encara no sabia què volien dir aquestes paraules, definia el fet d’anar a dormir i tancar els ulls. “Homes amb homes ho fan, homes amb dones també, i dones amb dones no ho poden fer” resumia l’acte de la confessió en una religió inventada i pensada per homes.
Perdoneu, que ja me’n descuidava. La solució a l’endevinalla inicial eren “els mocs”. La mare d’en Joan Ramon se’n recordava. Igual que devia saber la solució a una altra endevinalla que us deixo perquè en rumieu la resposta (penseu en l’emèrit espanyol!): “Endevina, endevineta: què té el rei a la bragueta?”.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts