Història russa: Sputnik i Laika

Aviat tocarà l’equador de l’estiu i, doncs, el moment àlgid en què molts de nosaltres començaran a disfrutar d’un descans merescut. Però, en el mateix moment, alguns dels nostres petits companys peluts entraran en un període difícil, per no dir perillós. Em refereixo a aquestes mascotes, que moltes famílies creuen oportú regalar per qualsevol festivitat, que sigui Nadal, Reis o aniversaris. Ara bé, una part d’aquestes no té en compte la responsabilitat que un present com aquest comporta. Certament, conviure amb un animal és un encant. Mai et trobes sol, et pots dirigir a ell, ja que ell sí que t’escolta, i les seves reaccions molt sovint són divertides i gracioses. Però, aquesta convivència comporta també unes obligacions que, per desgràcia, alguns obvien de complir, arribat el període estiuenc, quan s’adonen de l’impacte que això té sobre les seves petites vides casolanes. Aquestes últimes setmanes, els mitjans van plens de relats d’abandonament d’animals i confirmen així la crueltat d’una part de l’espècie humana. I parlo de l’espècie humana, atès que ja ha estat aportada la prova científica que els animals, ells, no manquen mai a la fidelitat cap al seu amo. Així, tothom haurà sentit a parlar d’aquest gos japonès, avui immortalitzat amb una estàtua davant de l’estació de tren de Tòquio, que, acostumat a esperar cada final de tarda el seu propietari en aquest lloc, ha continuat fent-ho durant anys i anys, després que aquell es morís.

Per sort, algunes associacions i els seus membres dediquen el seu temps lliure a preocupar-se de les mascotes abandonades i, quan és possible, els troben una nova família que els acull i els aporta el carinyo que voluntàriament se’ls ha robat. A casa nostra, destaca per la seva pugnacitat i dedicació en aquest àmbit, l’entitat Laika, que de forma altruista, dia rere dia, esmerça els seus esforços per intentar erradicar aquesta inadmissible crueltat. En el moment actual, hauran tingut segurament molta més feina que durant els altres dies de l’any i, per això, no sembla descabellat oferir-los el nostre suport moral, però també econòmic, per aquests que poden. I desitjar-los, a ells i els animals que protegeixen, un feliç estiu.