x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Foc i lloc

Teixint un marc de sentit

Conèixer el passat, entendre el present i projectar un futur millor
Actualitzada 17/07/2019 a les 06:35
Aquests dies té lloc a Andorra el 71è Congrés de la Comissió Internacional per a l’Estudi de la Història de les Assemblees Parlamentàries i Representatives (ICHRPI, en les sigles en anglès), entitat afiliada al Comitè Internacional de Ciències Històriques. Va començar ahir i acabarà demà. És encertat que enguany s’hagi escollit Andorra, ja que una de les raons de la seva investigació és l’estudi dels “orígens” dels parlaments, així com del seu desenvolupament. “L’Histoire des Assemblées d’Etat”, en diuen a França. L’anàlisi de la teoria política i de la pràctica institucional de la representació.
Aquest any tocava reunir-se a Andorra, en el marc del sisè centenari del Consell de la Terra, la primera institució representativa que, juntament amb els Coprínceps, ha fet possible el caminar del poble andorrà al llarg de tota la seva història. El Congrés d’aquests dies simbolitza –i és– l’homenatge dels historiadors a aquest privilegi del bisbe Francesc de Tovia de l’11 de febrer de 1419, que Ramon de Capdevila, lloctinent del veguer del comte Joan I de Foix, confirmarà deu mesos més tard, el 17 de desembre. Aquest privilegi, aquesta carta, contemplada avui com un instrument de legitimació i de reconeixement, té el seu punt essencial: 1) en les paraules d’Andreu d’Alàs: “...suplican a la vostra gran senyoria que sia de vostra merce graciosament atorgar e ordenar que de aquí avant cascun any una vegada, lo concell tot generalment de la dita vall en un lloch de aquella ajustat, pusquen elegir e assignar dos o tres homens de cascuna parroquia...” ; 2) i en la resposta de Francesc de Tovia: “...concedimus ac licentiam... liceat vobis eligere inter vos...” No cal traducció, s’entén. Els andorrans anaven teixint un marc de sentit on els privilegis operaven com a garantia de llibertats i de seguretat jurídica.

I del Consell de la Terra al Consell de vint-i-quatre, al Consell General i al Parlament andorrà, al Títol IV de la nostra Constitució. És convenient mirar des d’on venim. Cada generació ha d’elaborar la seva mirada sobre el passat, sense perdre el futur. Es útil analitzar la història per conèixer el passat, sí, però sobretot per entendre el present i projectar un futur millor.
  • #1 Déjà vu
    (17/07/19 09:35)

    "La història es repeteix, encara que la veritat és que les seves lliçons no s'aprofiten" -Camille Sée-

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts