La tribuna

Conxita Picolo Caujola

Mestra del Pirineu i Santa Coloma de Gramenet i poetessa (8 de novembre del 1911 - 7 de juliol del 2019)

Creat:

Actualitzat:

La Conxita va ser una persona molt intel·ligent, prudent, austera i una gran poetessa. També era una persona callada i molt observadora i, quan tenia confiança, explicava de la seva vida historietes molt interessants.

La seva professió va ser la docència, això la va portar als pobles de: Arsèguel, Castellciutat (Urgell), Montesclado, Tavascan, Gavàs (Pallars Sobirà) i molts anys a Santa Coloma de Gramenet (Barcelona).

Ara bé, el seu poble preferit i el més maco era Cerbi (Pallars Sobirà), li trobava tots els encants: el paisatge, els arbres, les muntanyes.

Va ser també una gran coneixedora de la naturalesa humana, potser per la seva professió, la qual li permetia saber, amb molts pocs dies, allò que donarien de si els seus alumnes.

Era una caminadora infatigable, en temps de guerra va pujar de Barcelona a Cerbi amb pocs dies i explicava que sols va poder dormir en un llit un dia, perquè no disposava de diners.

Quan va complir 100 anys ens varen invitar a la seva gran festa a l’hotel Babot (propietat de la Susana i del Pere) a Ordino; ho vàrem passar molt requetebé, amb la companyia de la seva germana Hermínia i els nebots. Va ser una entranyable festa en un lloc idíl·lic i preciós. Quants regals i quin meravellós dia per a ella i per a tots.

Recordo l’última visita que li vàrem fer, fa poc temps. Ens va recitar un tros d’un dels seus poemes preferits en castellà, la miràvem i escoltàvem amb molta admiració, tan gran i que bé que ho feia.

Els últims anys ha estat molt ben atesa a la Residència Domus Vi Salita, a Andorra. Va ser molt feliç quan la van obsequiar amb una festa al complir 107 anys, acompanyada d’autoritats andorranes i de la família. Al final de la festa, la Conxita va donar les gràcies a tothom. Va ser molt emotiu.

Ha tingut una vida llarga i plena d’esdeveniments, històries i vivències de les quals ella ens ha fet partícips durant les seves caminades a Cerbi, i que també ha explicat a família i amics.

Tant de bo tots tinguem una llarga vida com la teva. Els teus 107 anys han estat viscuts de manera intensa, però molt plàcidament; per això han estat tan rics en experiències i emocions.

Et recordarem amb Molta estima, Conxita.

Que en Pau descansis.

Un dels seus poemes, extret de la seva obra Poemes de Redi, publicada l’abril del 2002:

Va néixer a Catalunya.

Va néixer a Catalunya

Terra d’empresa i treball,

Quan la terra se solcava

Sens deixar-ne ni un retall

Eren temps de vida austera,

D’amors ingenus callats,

Que sols els ulls expressaven

Quan el cor era amarat.

Sa mare sempre feinera

Li deia amb veu falaguera:

- Afanya’t que ton pare està esperant

que la filla més petita

li dugui l’esmorzar al camp.

Ella saltava d’alegria

Cantava com un brivall

i amb quatre salts es posava

davant del parell llaurant.

- Bon dia, pare.

Aquesta terra llaurada

Sembla que l’hageu porgat

- s que la terra mimada

porta un rèdit que no falla

a l’interès compost posat.

En terra mal treballada

La collita serà escassa

I als pocs anys tot derrotat.

- Conteu-me coses

que m’agrada d’escoltar-vos.

- Doncs sí, tot surt de la terra

i a la terra ha de tornar.

La vida és un circuit tancat

que quan arriba a la meta

té que tornar a començar.

Per més històries que conten

Sols hi ha una realitat.

tracking