Habitatge: el mètode PS

El grup Parlamentari Socialdemòcrata ens brinda la (seva) solució al problema de l’habitatge. Des la meva òptica liberal de les coses, quan el socialisme ens presenta la (seva) fórmula màgica per arreglar problemes, ja d’entrada, em situo en mode on alta tensió i em preparo a escoltar expectant els clàssics adoctrinaments. Acostumen a ser receptes com subvencions, intervencionisme, regulació, augment automàtic de la pressió fiscal i altres elements característics ben seus. Quan descobreixo que per aplicar aquesta solució socialdemòcrata a l’habitatge cal tocar els fons de jubilació, la meva desconfiança s’aguditza, se m’activen les alarmes i em venen ganes de traçar línies vermelles. De totes maneres no perdo la calma, ja que m’interessa molt saber com pensen i què ens proposen tots i cadascun dels elegits del Poble.

La mecànica plantejada pels socialdemòcrates és ben senzilla: es compren immobles vetustes a valor de mercat (a quin preu pensaven comprar-ho? Només faltaria!) amb els fons de la CASS destinats a la jubilació i es rehabiliten aquests edificis pouant en els mateixos fons. Ens afirmen que en aquest procés se seguirien les normes mediambientals, cosa que no cal dir, ja que és un precepte obligatori. Després es destinen els apartaments a finalitats socials amb lloguers a preus assequibles, cosa a priori ben lloable, però dins d’aquest mercat, com queden els fons de jubilació? Quina rendibilitat s’obtindria? Aquesta rendibilitat estaria garantida? Ja sé que el concepte mercat en si no és precisament del grat dels socialistes, però és el baròmetre implacable de l’economia.

La meva preocupació augmenta en escreix al veure la reacció de Govern al mètode PS: ara resulta que l’invent ja estava patentat, tothom ho havia pensat i proposat abans. Davant d’aquest escenari, on tots volen ser el pare de la criatura, la meva percepció és que els fons de jubilació estan en més perill que mai.