x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
De la meva agenda

Cantau, cantau, rossinyols i nins!

Fa 136 anys que mossèn Cinto sembrà la llavor del cant a Andorra
Actualitzada 14/07/2019 a les 07:31
Fou el 3 de setembre de 1883 quan mossèn Cinto Verdaguer visità l’església romànica de Sant Joan de Caselles. Transfigurat davant (de) tanta bellesa, exclamà: “Cantau, cantau, rossinyols i nins!” El poeta de Folgueroles era conscient que “els infants duen en l’ànima la màgia del cant”. La llavor de mossèn Cinto fruita cada estiu en un cançoner que omple de melodies camins, llacs, pics i tots els racons de les valls d’Andorra.
El matí d’aquell 3 de setembre de 1883, el mossèn poeta de la Renaixença passà a fer un petó a la medalla de la Mare de Déu de Meritxell. Els infants del veïnat s’arreceraren a la negra sotana. El mossèn els demanà silenci per escoltar la música de les dues Valires: “Fa música a ses plantes / que d’Ordino a Soldeu harmoniosa / la Valira té figura d’una immensa lira / de braços de crestalls.” Els nens i nenes de Meritxell li mostraren la gavernera florida i perfumada. Verdaguer els feu pregar cantant: “Corona de roses / que a la Verge fem. / Corona de roses que en el cel tindrem.” “Les colometes volen al palomar / les ànimes que estimen, volen al vostre altar.”
El poeta de Rosa d’abril... eixos turons que els angelets serraren digué adeu-siau a la Verge de Meritxell i als seus escolanets amb el cant: “Sortint de vostra ermita, / un do us demanaré / torneu-me la visita / l’instant que moriré”.
Els estanys Pessons, Collells, Fontargent regalen l’aigua cristal·lina de les coses importants: la bellesa, l’amistat, l’alegria, la pau, l’agraïment, el compromís, l’enyorança, el coratge de continuar. Fent camí per la vida... tot recordant-nos mossèn Cinto.
Fa 136 anys que mossèn Cinto sembrà la llavor del cant a Andorra que cada estiu ens dona una bona collita de cançons. La divisa, fil conductor de les activitats, resa: “L’ESTIU MÀGIC D’AINA. FES-TE’L TEU!”. Gràcies a les cançons els ainistes atrapen la màgia de la vida. Els cants no són sols per entretenir. Les cançons acaben fent-nos ser allò que som.
En trobem una prova l’acceptació del CD PLANTEM CANTANT, regalat pel Nadal Jove darrer, que recull les 20 cançons que més han deixat petjada en el caminar de 42 anys de colònies d’AINA; i també el documental ENTRE MUNTANYES revelarà a més de cinc-cents festivals d’arreu del planeta que la millor eina pedagògica és el cançoner. Amb els anys podem oblidar moltes coses. Allò que recordarem de per vida seran les cançons cantades a les colònies i els pics ascendits als campaments.
La meva padrina de Bellcaire ens feia cantar a la meva germana Teresina i a mi. Ens deia: “Qui canta, els dimonis espanta”. Cantàvem: “Sol solet, vine’m a veure que tinc fred”, i les boires de la Noguera i del Pla d’Urgell s’aixecaven. Seguint descabdellant la madeixa de la bona padrina, AINA, amb el suport d’Andbank, edita el cançoner 2019. La monitora Clàudia hi incrusta sis pedres màgiques que ornen els objectes preciosos de l’estiu ainista:
1. El cant és una eina d’integració oberta a tothom. Hem de cantar encara que, com em passa a mi, no ens acompanyi la veu.
2. El cant et fa sentir bé amb tu mateix. Conrea la memòria. Té un valor relacional. Agrupem edats, coneixements diferents, cultures, idiomes... És una pedra màgica immaterial de valor incalculable.
3. El cant ressalta la nostra identitat: El cel és blau de l’estiu 1976 i Et trobaré a faltar del 2018 són dues anelles que agermanen totes les altres per a la dansa més bella de les que es fan i es desfan
4. El cant és el llenguatge de l’espiritualitat. Sense espiritualitat som cossos sense ànima.
5. El cant és la pregària que agrada a Déu. “Qui canta prega dues vegades”, va escriure sant Agustí d’Hipona en el segle IV.
6. El cant fa de la vida una festa. La Neus, que té una imaginació que vola més que corre, ens canta: “Pare nostre que esteu en el cel, que la vostra voluntat sigui FESTA així en la terra com es fa en el cel”. Als ulls de Déu “la seva voluntat és feta, només quan es fa de la vida una Festa”.
Ofreno un llantió a la meva Confident d’agraïment a Andbank, que donen suport a l’edició cançoner 2019, i a l’equip de monitors, responsables del tallers de cants, artífexs del cançoner L’ESTIU MÀGIC D’AINA. FES-TE’L TEU!
Maria, que va cantar el MAGNIFICAT, somriu i aquest somriure arriba a tots els que es delectaran amb el cançoner 2019, tot afegint: “J’aime le chant de ton coeur, le seul chant qui m’importe” (Guy Gilbert).
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts