És més que evident que la política nacional i la parroquial s’assemblen com un ou a una castanya. A les eleccions comunals hi juguen molts altres factors més determinants que no pas les directrius de les matrius nacionals dels partits. En aquelles parròquies on tot va més ajustat, on no hi ha definit un clar vencedor, guanyarà aquell que aconsegueixi fer la llista més transversal possible. Perquè ens entenguem: no sumarà tant una olla barrejada de sigles –temptació a la qual es veuen abocats després del Govern pactat per demòcrates i liberals– com una candidatura que integri noms significativament vinculats a diferents espais polítics i socials de la parròquia. Sovint les sigles nacionals són més un llast que no pas un valor afegit. Com a exemple, la necessitat en determinades parròquies de crear candidatures pròpies que si bé poden mantenir un lligam amb partits d’abast nacional, aquests queden relegats a un segon terme: UP a Encamp, ACO a Ordino, CC a la Massana o a Sant Julià amb Laurèdia en Comú, Desperta Laurèdia i Unió Laurediana. La història és plena d’exemples de sigles parroquials. Per tant, es tracta de sumar noms més que no pas sumar sigles (ja em perdonaran la simplicitat de l’argumentació). Però és que tot és molt més capil·lar, de pell fina, i tant la proximitat en la gestió com el coneixement personal dels candidats són factors claus i determinants. Poc importa el color nacional que hi ha al darrere, pren més rellevància la simpatia o l’animadversió cap a les persones que configuren la llista i si aquell tema que tant m’afecta el tenen present en el seu projecte de govern comunal.