x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Guatemala i el Triangle del Nord

No tothom viatja per plaer. Hi ha un altre turisme, el solidari: aquell que a través d’una ONG tries un lloc on anar a treballar
Actualitzada 10/07/2019 a les 21:04
El món ens està quedant petit. Molta gent ha començat o està a punt de fer vacances. I viatjar és l’opció de milions de persones. I avui dia amb la informació que hom té a mà, el major coneixement d’idiomes (especialment l’anglès) i els mitjans per viatjar –sobretot l’avió–, es posen a l’abast llocs del món fins fa poc prohibitius. Avui dia es pot anar a Corea, a Tailàndia, a la Xina, si mirem a l’orient, o a Austràlia, al continent africà o a Amèrica.
Jo quan era jove m’agradava viatjar per Europa (durant una desena d’anys vaig fer intercanvi de cases, el qual et permetia triar països, ciutats que desconeixies.
Viatjar per plaer, per conèixer llocs i costums exòtiques és un al·licient més per desplaçar-te.
Però no tothom viatja per plaer. Hi ha un altre turisme, el solidari: aquell que a través d’una ONG tries un lloc on anar a treballar. I és d’aquest turisme que avui us vull parlar. Tinc una neta (la Jana) que el mes d’agost se’l passarà a Guatemala, un dels països de l’anomenat Triangle del Nord (Guatemala, Hondures i el Salvador, amb uns dos milions de petits productors agrícoles) a treballar, a col·laborar. A més, s’ha de pagar el desplaçament en avió i estar disposada a fer el que faci falta.
Això m’ha portat a voler saber coses d’aquest país nord-americà que desconec. Vegeu-ne un tast. Guatemala limita al nord amb Mèxic, a l’est amb Belize, el mar Carib, Hondures i el Salvador, i al sud amb l’oceà Pacífic. D’una extensió de 108.889 quilòmetres quadrats (superior a Portugal, que en té 92.391). Hi viuen uns 17 milions d’habitants. Té 37 volcans, el més alt dels quals és el Tajumulco (4.222 metres), situat a la Serra Mare de Chiapas. La capital s’anomena com el país, Ciutat de Guatemala, la qual té una superfície de 184 quilòmetres quadrats i uns 2,5 milions d’habitants, ubicada a 1.502 metres d’altitud.
Guatemala té dos tipus d’agricultura: la de subsistència (blat de moro, blat, arròs, i fesols) i la comercial (canya de sucre, cotó plàtans i sobretot cafè). La llengua oficial és la castellana, però també es parla el maia.
El país, antigament, s’anomenava Quauhtemallan (terra d’arbres) i forma part de l’antic imperi maia. Guatemala fou conquerida per Pedro de Alvarado (1523-1524) al servei d’Hernán Cortés (Espanya).
Durant el període colonial va seguir florint amb indústries com les de l’anyil, el cacau i la canya de sucre, creant grans riqueses. En voler obrir altres opcions comercials l’elit criolla guatemalenca va declarar la independència de la Corona Espanyola el 15 de setembre de l’any 1821. (Espanya estava en guerra amb la França napoleònica, gràcies a la qual molts països colonitzats americans es van independitzar.)
Després d’un breu període d’incertesa política (gener del 1822) les províncies centreamericanes foren annexionades a l’Imperi Mexicà. Aquesta va ser una monarquia que desembocà en una unió dels que eren habitants del Virregnat de Nova Espanya. Un any després l’imperi es va col·lapsar i Guatemala se’n va separar i declara de nou la independència i passa a formar part de les Províncies Unides d’Amèrica Central (juliol del 1823).
Vindria una època de dictadures i intents d’invasions. L’any 1871 el general Justo Rufino Bar­rios i altres militars i intel·lectuals va impulsar l’anomenada Revolució Liberal, introduint canvis liberals, millorant el comerç i amb nous cultius. El cafè es convertiria en un bé molt important. Aquest general morí a la batalla de Chalchuapa (1885). Començaria així una llarga llista de presidents dictadors.
La presència dels Estats Units, a través de la United Fruit Company (UFC, 1901), començà a esdevenir la força principal que feia i desfeia a la zona canviant governs demòcrates per dictadures fidels als seus interessos. Fins que l’any 1944 un grup d’oficials militars dissidents, estudiants i liberals conformen els Revolucionaris d’Octubre, enderrocant el govern titella i convocant eleccions, que guanyaria el professor i escriptor Juan José Arévalo Bermejo. Va ser el primer president elegit democràticament. El seu socialisme va ser molt criticat i titllat pels terratinents de comunista. (Arévalo impulsà moltes reformes i es crearen nombroses institucions com el Codi de Treball, l’Institut Guatemalenc de Seguretat Social, el ministeri d’Economia, la Junta Monetària, la Superintendència de Bancs i el Banc de Guatemala, entre d’altres.)
Jacobo Árbenz Guzmán el succeí, el qual impulsà una reforma agrària (expropiació de terres improductives i enfrontant-se a la UFC, la qual cercà aixopluc en el president Eisenhower). El final del segle XX foren anys de dictadures i de guerrilles. El març de 1982 s’inicia l’etapa més cruenta i sagnant, amb el general Rios Montt al poder (1982-1983). D’aquest anys és l’aparició de Rigoberta Menchú (activista social, membre del grup indígena maia quitxé, que participà a la preparació dels drets dels pobles indígenes (1991) per les Nacions Unides. És Premi Nobel de la Pau (1992) i el Premi Príncep d’Astúries (1998)).
Donald Trump, actual president dels EUA, ha fet retirar fons destinats al desenvolupament del Triangle del Nord. Els afectats per la sequera emigren, molts, als EUA a través de la frontera mexicana.
Recentment el Triangle del Nord ha estat notícia arran de la cimera de Tapachula (frontera de Mèxic i Guatemala), on Andrés Manuel López Obrador (president de Mèxic) i Najib Bukele (del Salvador) van parlar d’un nou pla de desenvolupament integral que inclou un ambiciós compromís per disminuir l’impacte de la crisi climàtica. Es pretén estimular la producció local i nacional. López Obrador creu que el pla mexicà nomenat Sembrant vides (reforestació i suport al camp al sud de Mèxic) pot ser útil també als països veïns com Guatemala (amb una taxa de pobresa rural del 77%) i també a Hondures.
A la meva neta Jana se li gira molta feina aquest estiu.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts