x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV
Les set claus

Cal frenar la pressió fiscal

Actualitzada 02/07/2019 a les 06:44
Els mantres respecte que el progressisme té com un dels pilars l’augment de la pressió fiscal per a la redistribució de la riquesa caldria que els anéssim eliminant de la doctrina. Les polítiques impositives abusives només han donat fruit en els països escandinaus i precisament Suècia, Noruega i Finlàndia han estat un molt mal exemple per a la resta d’Europa. Es tracta de tres estat de grans dimensions per a la mitjana europea, molts recursos i escassa població. I aquestes són les fortaleses que han bastit una cultura de subvenció a tot i a tothom. L’emmirallament d’aquest Estat del benestar ha estat nefast en molts altres països en els quals s’ha volgut anar adaptant. L’únic que s’ha aconseguit és un endeutament públic brutal, fins al punt que el Banc Central Europeu no té nassos d’apujar ni una dècima els tipus d’interès davant la possibilitat de portar a la fallida França, Espanya, Itàlia... El deute dels estats és molt gran degut a l’altíssim nivell de despesa pública i el nivell impositiu ja està al límit de les capacitats com molt bé poden explicar els nostres veïns del nord. Les polítiques socials s’han d’aplicar de la forma més àmplia possible dins de les possibilitats recaptatòries. Les administracions s’han de limitar a tenir les plantilles que necessiten i precisament a major despesa en funcionaris menor capacitat per a polítiques socials. Davant d’aquesta realitat encara hi ha veus al país que demanen més impostos sense tenir en compte que estem ja a poc de ser competitius (si és que encara ho som) en un sector tan important com el comerç. Però no només això, la principal fortalesa d’Andor­ra és la baixa tributació. Permet ser un Estat diferent, que dona oportunitats, on no hi ha atur i on la cobertura dels casos socials és gairebé plena. El progressisme passa per lluitar perquè tothom en aquest país tingui dos dies de festa per setmana i no la vergonya que vivim en aquest camp.
  • #8 realitat
    (02/07/19 16:36)

    Hi ha d'haver pressió fiscal, sinó no tindríem el Cirque du Soleil amb el que fardem a l'exterior. Altra cosa és que no tinguem pensions quan ens jubilem, o el preu de l'habitatge sigui inabastable, però no és per això la pressió fiscal.

    Respondre
  • #7 estevet
    (02/07/19 15:35)

    Caram, quin al·legat tant apassionat Sr. Poy!
    Jo pensava que éreu un periodista a sou, no un inversor capitalista.


    Per parts:
    1) A banda de Noruega -petroli-, de quins recursos fantàstics disfruten Suècia i Finlàndia? Neu, arbres, altruisme?
    2) Sí, a Andorra hi ha molts funcionaris. Però qui els ha col·locats/contractats a les múltiples administracions públiques?
    3) Qui, durant 3 dècades, ha anat creant un sector públic desproporcionat per la realitat del país en quant a recursos humans i inversions en infraestructures sense crear un sistema impositiu per sufragar les despeses corresponents?
    4) Qui no paga la seva justa part d'impostos ja que, degudament avisats amb antel·lació, han pogut fragmentar les seves propietats i així declarar menys?


    Doncs mireu cap als pudents per obtenir la resposta als punts 2, 3 i 4 ja que són ells els que han portat el país a aquesta situació precària.
    I de ben segur que són ells els qui li concedeixen, 2 dies de festa per setmana i li paguen el sou.

    Respondre
  • #6 Escola andorrana
    (02/07/19 12:40)

    El dia que a l'escola andorrana deixin de treballar 1000 persones entre mestres, ajudants, col.laboradors.... que no serveix x ress tanta gent amb diverses funcions, el pais gastara menys i tot anira bastant millor

    Respondre
  • #5 Un tema d EGO I d'INSOLIDARITAT
    (02/07/19 11:35)

    L ' individualisme I el EGO ha augmentat arreu...això porta a l 'insolidaritat...Que hay de lo mio? A la campanya electoral el ps proposava que les rendes mes altes paguessin un puntet mes a partir de 144.000 euros de renda anyal i que les sicav paguessin un puntet, a Espanya paguen molt mes.aixo representaria 6 milions d euros a l any.
    i augementar les pensions i el salari minim a 1200 euros representava 1 millio d euros.fagin vostes les conclusions.Per a mi es un tema d EGO I d insolidaritat que ens porta a un futur molt negre a la majoria....

    Respondre
  • #4 Janine
    (02/07/19 09:41)

    Únicament en el tema de la despesa de l'administració en mantenir cadires calentes et donaria la raó. Tota la resta és política neocon que en un país amb una renda per càpita com el nostre no tenen cap sentit la distribució de la riquesa actual on prevalen els injustos impostos indirectes que afavoreixen al que més té contra els més desvalguts.


    Volem seguir sent el país d'unes poques famílies que ho consideren la seva finca privada?

    Respondre
  • #3 Pere
    (02/07/19 09:38)

    La pressió fiscal és frenarà per si sola quan reduïm la despesa pública i acabem amb les dugues andorres. És sencillament fer tot el contrari del que s'està fent. Cal enfortir el sector privat i reduir drasticament tot el sistema "buro-funcionarial" que tenim. Qui vulgui fer negoci, que demostri la seva vàlua al sector privat, es guanyi les garrofes per ell mateix i no pel vot i la padrina.

    Respondre
  • #2 Toni
    (02/07/19 07:52)

    Ara vols donar lliçons de progressisme a Andorra, el que ens faltava. Donant 2 dies de festa per setmana per a tu està resolt. Ara les pensions per sota el llindar de la pobresa, El salari mínim també per sota però una mica més a prop, una sanitat on has d'avançar els calers, un país on si et queixes t'ensenyen la frontera, on si no tens patrimoni voler ser el teu país fent política és un esport de risc, on fumar un paquet de cigarets és més econòmic que comprar en quilo de cireres en plena temporada, on els preus dels pisos de 3 habitacions estan més cars que el salari mínim, on fundar una familia i tenir fills és quasi bé només a l'abast dels benestants... això no és cap problema, ni cal progressar, ni canviar que estem bé. 

    Respondre
  • #1 Toni
    (02/07/19 07:14)

    Crec que el tema està mal enfocat, i els exemples no son els adequats, però el problema a Andorra no es la pressió fiscal, si no la desigualtat i l'absència de criteri, amb fins purament recaptatoris per quadrar els comptes, i encara més greu és la despesa de l'Administració Central, causa de la pressió fiscal. I la solución no es senzilla, o si, però no hi ha voluntat de fer el que caldria.

    Respondre
8
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2021 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts