Des de diumenge fins ahir he tingut l’oportunitat i l’honor de representar el Consell General i Andorra a la sessió d’estiu de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa. Ho he fet al costat de les conselleres i consellers de la delegació, Mònica Bonell (DA), Eva López (Liberals) i Josep Majoral (terceravia). Han estat, sense cap mena de dubte, dies intensos que m’han confirmat la importància que aquesta institució internacional té i ha de tenir per al vell continent.
És cert que el Consell d’Europa és un organisme, potser, desconegut per a una part important de la ciutadania. No hauria de ser així, ja que té una gran importància en àmbits com la defensa dels drets humans –en depèn directament el Tribunal d’Estrasburg– i també en el foment de la democràcia i de valors bàsics com la llibertat.
De fet, enguany s’han de celebrar els 70 anys de vida, un aniversari, però, que ha quedat en segon pla atesa la intensitat dels debats que s’han tingut aquests dies, amb qüestions molt importants sobre la taula, com ara el retorn dels parlamentaris russos, després d’haver estat expulsats ara fa cinc anys arran de tot el conflicte que es va viure amb l’annexió de Crimea i la guerra a l’est d’Ucraïna. Alguns dies, fins i tot, hem arribat fins a altes hores de la nit discutint i votant resolucions. Queda clar que el Consell d’Europa es troba en un moment clau; el que passi ara pot arribar a posar a prova l’eficàcia de la institució i el seu futur.
Personalment, faig part de dues comissions, la d’Afers Socials, Salut i Desenvolupament Sostenible, i la d’Igualtat i No-discriminació. Aquests dies, han abordat temes com el compliment del conveni d’Istanbul sobre violència de gènere o els abusos a menors en el camp de l’esport. També he pogut participar en una reunió paral·lela on es preparava un informe amb relació a polítiques de contracepció i d’avortament, assumpte que, òbviament, és d’un gran interès per a nosaltres atesa l’actual situació que es viu a Andorra de clara vulneració del que és al nostre voltant un dret fonamental de les dones.
Han estat, com deia, dies intensos, que em refermen en dues coses. Primer, la importància del Consell d’Europa. I segon, la necessitat que, des d’Andorra, ens seguim implicant amb aquest organisme.
