El pressupost del sector públic preveu unes despeses per al 2019 de 1.758 milions d’euros (1.230 si descomptem els actius i passius financers). Em centraré només en el pressupost de l’Administració central (Govern), sense actius financers: 457 milions. D’aquesta despesa, 119 milions se’n van a personal, 52 a consum, 13 a despeses financeres, 214 i 15 més a transferències corrents i de capital. Queden tan sols 43 milions per a inversions (una misèria). A banda de gastar-ho tot pràcticament en despesa de personal (i augmentant any rere any), a banda també que amb el nou Govern encara ha entrat més personal, hauríem de considerar altres temes, estudis i previsions: si només disposem de poc més de 40 milions, és absurd plantejar un aeroport de 200 milions (a la part barata) o 400 milions (a la part cara), no val la pena ni comentar el tema. No cal parlar més de l’heliport, que no recordo ara mateix quant costaria. Ja no dic res de preveure un transport per cable o del tren. Tot això sense oblidar The Cloud i altres projectes fallits. Les despeses de personal han augmentat un 8% respecte al 2018 i les inversions han disminuït un 13% respecte al mateix any. No anem bé... En lloc d’aprimar l’administració i engreixar les inversions anem al revés. Aleshores ens trobem casos com el de la desviació de Sant Julià de Lòria, en què estan fent un nyap absurd i costós, en lloc de continuar la desviació prevista inicialment. Ens trobem amb manca d’habitatge, sense solucions previstes, i ens trobem amb uns ciutadans cada cop més pobres.
