x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
Les set claus

Llegir per amansir feres

No hem estimat mai prou per saber tot el que sabem de l’amor
Actualitzada 19/06/2019 a les 06:52
Com a mare i professora, sé que no és fàcil transmetre el valor de la literatura a qui no li’n troba cap utilitat. És una carrera de fons que competeix desigualment amb la seductora tecnologia i que, en un món accelerat i sorollós, vol temps i silenci.
D'arguments en trobaria a cabassos, però n’hi ha un que és concloent: la literatura ens fa millors persones. Llegir, més enllà de descodificar, és reflexionar sobre allò que s’ha escrit en unes condicions socials concretes i incorporar a les nostres creences el pensar dels altres. Per aquest motiu, la literatura és una forma de pensar el món. Fixeu-vos que no hem estimat mai prou ni odiat tampoc amb tanta passió per saber tot el que sabem de l’amor ni totes les conseqüències possibles de l’odi.

La setmana passada, la literatura va entrar de ple en la recta final del procés. Els processats, en els al·legats, van apel·lar a allò històricament escrit per interpretar la realitat. Mentre Josep Rull evocava Espriu, “ens mantindrem per sempre més fidels al servei d’aquest poble”, Jordi Sánchez citava l’últim vers d’El cant de la Senyera, de Maragall, “llum als ulls i força al braç”. Espriu i Maragall ja demanaven, aleshores, el diàleg entre els pobles d’Espanya i ho feien directament: “Escolta, Espanya, la veu d’un fill que et parla en llengua no castellana”, escrivia Maragall, i “Escolta, Sepharad, els homes no poden ser si no són lliures”, Espriu. Junqueras, al seu torn, va reprendre un sonet en què Petrarca interpel·la directament el lector, “A vostès, que escolten en rimes disperses les meves paraules”. El poeta italià era conscient que la literatura existia en la mesura que algú feia seus els mots.
Amb la literatura aprenem, però també podem desaprendre. Si és així, que no ens faci vergonya trobar-nos a nosaltres mateixos i descobrir que ja no pensem com ho fèiem ahir. Probablement, ho fem millor. La literatura ens fa grans! Ara toca esperar sentència.
  • #2 J
    (19/06/19 12:30)

    Voldria saber si "la literatura ens fa millors persones" i "la literatura ens fa grans" són equivalents o no. Perquè si la última tesi és en un sentit versemblant (cert, esdevenim més complexos), la primera no ho és tant (no sé si llegir ens fa persones més bones). Potser en un proper article l'autora del text pugui aclarir-ho...

    Respondre
  • #1 Joan
    (19/06/19 11:29)

    Potser la sentència també és literària i ens fa pensar en Crónica de una muerte anunciada...

    Respondre
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2024 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts