x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
De la meva agenga

Un petó cada nit durant 50 anys

Estem ofegats per una societat tecnològica que allunya els fills dels pares, i també els pares dels fills
Mossèn Ramon, Rector de Canillo i responsable d'Aina

Els imprescindibles de Mossèn Ramon

Mossèn Ramon, Rector de Canillo i responsable

Actualitzada 16/06/2019 a les 06:22
En la trobada de pares i mares dels infants de la Primera Comunió 2019 a l’Agora d’AINA compartim unes galetes i uns tallats. Recordo a la quarantena de participants que el primer mossèn i el primer mestre d’un fill o d’una filla són el pare i la mare. Per aquesta raó, els insisteixo que es facin presents en la vida dels infants. Estem ofegats per una societat tecnològica que allunya els fills dels pares, i també els pares dels fills. Els aconsello que dediquin als meus catequitzats el màxim de temps possible. La sessió de catequesi que fem seguint una fitxa –una bona manera d’adaptar la lliçó a l’infant, i no l’infant al llibre– convida els pares a treballar el missatge evangèlic amb el fill o la filla.
Un pare ens confia coratjosament la seva tristesa: “Jo no puc dedicar temps al meu fill. Em llevo molt aviat per anar a la feina, i el fill encara dorm. Quan torno a casa és molt tard i el nen ja no està despert. Em veig obligat a treballar molt per pagar el pis, per sostenir la família, per arribar a final de mes. Això m’angoixa. Perquè el meu fill sàpiga el molt que l’estimo, li faig religiosament cada nit un petó i un nus a la punta del llençol. En despertar-se, ell sap que el seu papa ha estat allí i que li ha fet un petó.” El nus i el petó són un meravellós mitjà de comunicació.
Ho confesso. Em vaig emocionar, com tots els pares i mares presents. Aquell vespre vaig entendre el perquè el fill d’aquest obrer portuguès era un dels nens que més interès posaven a escoltar i a fer els deures de la catequesi.
Contemplo amb una mica d’enveja l’escena del marit que fotografia l’esposa als peus de la Mare de Déu de Meritxell. Em presento: “Soc el mossèn. Voleu que els faci la foto? D’aquesta manera sortireu els dos.” Els dic: “He fet la foto, però no és bona. A la Mare de Déu de Meritxell li agrada que us feu un petó mentre us la faig.”
Tots els esposos, somrients, em demanen repetir la foto, però, ara, mentre es fan el petó –algun d’ells és de cine–. Només m’he trobat amb un marit que em digué: “Mossèn, això dels petons ja ens ha passat!”
Els vaig recordar les paraules del Papa Francesc: “Una de les coses més boniques de la vida de la família, de la nostra vida, és fer-se petons, és fer petons al net o a la neta, deixar-se acariciar per l’avi o l’àvia” (Papa Francesc, el dia 28 de setembre del 2014). També va predicar el Papa Francesc: “Per fer les paus no cal trucar a les Nacions Unides, que vingui a casa a posar pau. Només cal un petit gest, un petó, una carícia: «D’acord, bona nit, fins demà. I demà, es comença de nou.» (dia 2 d’abril del 2014). I encara insisteix el Papa Francesc als matrimonis: “Baralleu-vos tant com vulgueu. Si volen els plats, deixeu-los. Però mai acabeu el dia sense fer-vos un petó, sense fer les paus. Mai!” ( el dia 4 d’octubre de 2013).
Gràcies, Dr. Broggi. Descobreixo en el teu llibre tota la vida que hi ha en un petó de cada dia durant més de cinquanta anys. Escrius: “Ara que sento que la vida passa tan de pressa, que el meu cos val tan poc; ara que no desitjo cap bé material i que visc amb el record de tants petons donats i rebuts de persones estimades, m’adono que la història de la humanitat no deixa de repetir-se. Veig que les desigualtats són cada dia més grans; que els poderosos dominen els més dèbils i que l’egoisme domina l’altruisme. Ara bé, gràcies a l’amor que he donat i que he rebut, trobo en les paraules de sant Agustí el millor ensenyament: «Estima i fes el que vulguis.»
Estic convençut que únicament aprofundint en l’amor i la generositat, la humanitat sortirà endavant. Només espero que la terra erma no sigui el futur de la humanitat, sinó que perduri el mar de la vida... el mar de l’amor...”
La Festa dels Matrimonis d’Or i de Plata del diumenge 16 de juny al Santuari de Meritxell clou amb la fotografia de família i un llarg petó a la medalla de la dolça Mare de tots, la meva Confident. Ella ens contempla somrient: “AIMER c’est tout donner (message de Jean Vanier)”.
Felices Noces de Plata i felices Noces d’Or, nuvis i núvies del 1994 i nuvis i núvies del 1969. Grans petons a totes i a tots.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts