x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

El jou de la cultura

Àgora Cultural feia dimarts rems d’herba impregnada de cultura amb els noms de Felissa Domingo, Joan Burgués, Simó Duró, Anna Riberaygua i Pere Miquel Fenolleda
Actualitzada 14/06/2019 a les 20:38
Àgora Cultural rasclejava dimarts el seu camp gran i feia rems d’herba impregnada de cultura amb els noms de la Felissa Domingo, el Joan Burgués, el Simó Duró, l’Anna Riberaygua i el Pere Miquel Fenolleda. Potser serà que es fan grans, però de segur que mereixen el premi que reconeix la contribució a la cultura andorrana i posar els seus noms a l’altar.
Això ens fa contents i ens fa creure encara en la vitalitat col·lectiva de la societat andorrana pel que fa als aspectes relacionats amb el gran ventall d’activitats i realitats conformats per la cultura. I mireu que a vegades costa trobar el fil o hem de destriar el gra de la palla per arribar a veure el veritable batec cultural, que no és pas el que s’anuncia a bombo i corneta ni els que més diners mou pel mig. Un batec cultural segons com invisible, o transparent, però existent, latent, real. Per això, sense cultura, un país no és res, només un conjunt de números per a engreixar estadístiques fredes i sense ànima.
Ens hauria agradat ser dimarts al dia de la cultura i escoltar els parlaments dedicats a les persones premiades, però el mes de juny enceta l’estiu i també les prospeccions arqueològiques a la muntanya i un jaciment d’època romana ens tenia ocupats dimarts a la tarda. Els dies llargs porten llum i claror i els indrets amb segles d’història allí adormida es desvetllen i ens desvetllen, ens fan gratar la terra per poder interpretar els llocs i resseguir les passes que els van fer ser punts destacats de les societats prehistòriques o antigues. Indrets amb una forta càrrega social, amb profunditat religiosa o creences d’altre caire; indrets de trobament, de marca, de pas, on qui passava hi deixava ofrena votiva, per tal de trobar bona sort en la collita, en el comerç, en el viatge a peu que el portava unes quantes jornades lluny.
El premi al Burgués, a la Domingo, al Simonet, a l’Anna Riberaygua i al Pere Miquel Fonolleda és bona mostra de com la cultura uneix i enforteix, fa força, com la que té el parell de bous junyits pel jou quan el llaurador els arrenglera i els anima a tirar. És el jou de la cultura, entès com a element de cohesió i no pas com a càrrega molesta, el millor remei per poder configurar present i futur en qualsevol societat que vulgui tenir un marc de convivència i una bona salut en els camps de la creació artística i en tota la seva extensió cultural. L’Andorra de fa 50, 40, 30, 20, 10 i encara la d’avui en dia, l’Andorra cultural de fa 50, 40, 30, 20, 10 i l’actual, és l’Andorra que es premiada a l’ensems en premiar el Joan, la Felissa, el Simó, l’Anna i el Pere. Llauradors i pencaires des de fa molts anys, amatents, col·laboradors, presents. I sí, com dèiem al començament, l’edat possibilita el reconeixement, aquest és merescut per tants anys i panys al capdavant i empenyent entitats o empreses culturals. En deixaven constància el Josep Maria Ubach glossant el Joan Burgués junyit al Cercle de les Arts i de les Lletres, a la Federació Andorrana de Fotografia. El Jordi Tudó, detallant la feina de la Felissa Domingo a la Unió Pro-Turisme d’Escaldes, al Cineclub, al Centre de la Cultura Catalana, també al Cercle de les Arts i de les Lletres, a Velles Cases Andorranes.
La Maria Marquet -com t’hauria escoltat i sentit Maria- va baixar amb fulles de menta des de Canillo per fer la semblança del Simó Duró, també del Cercle de les Arts i de les Lletres, amb el Jocs Florals i el jou de bona fusta de la seva paraula, que lliga antigor perquè no descarrilem més del compte. S’hagueren pogut trobar al coll d’Ordino, el Simonet i la Maria i en aquella àgora de llum i bons aires fer bona saó de cultura. Per acabar, el Josep Dalleres va enjovar amb paraules la parella de llibreters Anna Riberaygua i Pere Miquel Fonolleda, per ser-hi sempre sembrant, segant i trillant al camp de la cultura, per treballar amb les portes obertes i per la seva contribució en la sensibilització, estudi i respecte a la natura de les valls d’Andorra.
El jou de la cultura el porta aquest anys Velles Cases Andorranes, amb el Claude Benet llaurant ben dret. També l’hauria escoltat amb atenció i joia dimarts si les collades pirinenques travessades pels romans no ens haguessin cridat a garbellar-ne terrossos i englevats antics. Per molts anys!
  • #2 Maria Marquet
    (16/06/19 12:18)

    Jo també et vaig trobar a faltar, Jordi! però vaig pensar que de cor, fossis on fossis eres amb nosaltres. Gràcies pel magnífic text que acabo de llegir! La metàfora del jou de cultura , com a element de cohesió no podia ser més adequat per la trobada de dimarts passat, a la Trobada dels ben merescuts premiats!
    Com sempre, ribets de poesia traspuen entre les teves frases. Per això és un gran plaer llegir-te cada dissabte. Et faig arribar una pomet de menta ben aromàtica, ara que sembla que ha arribat l'estiu ! >Una abraçada ben forta.

    Respondre
  • #1 Felissa Domingo Molins
    (15/06/19 14:13)

    Gràcies Jordi. Sempre he apreciat la teva Glosa, la teva manera de explicar les coses, el tarannà dels nostres avantpassats, de la nostra terra. Et vaigs trobar a faltat. 

    Respondre
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts