na de les dades de l’Enquesta Mundial de Valors que han fet pública els companys del CRES i la Fundació Julià Reig diu que el 44 % dels enquestats andorrans estarien disposats a agafar les armes per defensar el país. Aquesta és una de les dades de l’informe que ha cridat l’atenció i ha estat més comentada. Amb un univers de més de mil persones sotmeses al qüestionari (que, en termes estadístics, és una enormitat), potser val la pena dedicar una estona a consultar tots els resultats, que són públics i i accessibles a través de la pàgina web del CRES. La pregunta —una d’entre més de dues-centes cinquanta— pot semblar una anècdota. No sé si ho és tant el percentatge d’enquestats que diu que acceptarien viure sota una dictadura: el vint-i-dos per cent, quinze punts més que el 2005 i un punt menys que els espanyols que responen a la mateixa pregunta. Bé. Tornant a la premissa inicial: Andorra no ha participat mai en cap guerra, i aquesta és una característica fonamental de la seva singularitat. No hi ha gaires més països del món que puguin dir el mateix: la majoria han estat forjats amb violència i patiment, i només cal veure quina ha estat la història dels veïns més propers. L’estat de pau —i no en som prou conscients del que això suposa, em temo— ha estat un fet diria que congènit. Com s’ha defensat, el país, des de sempre, envoltat de veïns potents i bel·licosos? No pas amb armes. Amb generositat, amb imaginació. Amb intel·ligència, amb valentia i tenacitat. Amb capacitat de negociació, interior i exterior. Coneixent l’exacta mesura de les seves forces, amb un punt d’humilitat. I això sí que és un patrimoni andorrà, real i tangible.