La tribuna

L'excel·lència artística de Ramon Casas

L’obra acosta tant al pla artístic com personal del genial pintor i caricaturista

Creat:

Actualitzat:

Art al Roc ofereix l’oportunitat de veure una exposició única de Ramon Casas i Carbó. Única per reunir obres de col·leccions privades de diferents indrets geogràfics. Única perquè mitjançant una acurada selecció ens permet acostar-nos a tots aquells temes que li van interessar tant des del vessant artístic com personal. Única pel discurs coherent i comprensiu dins d’un espai de gran bellesa que ens permet contemplar, admirar i gaudir d’un dels grans artistes de tots els temps.

Em va agradar aturar-me a contemplar el quadre de la seva germana Elisa cosint al patí. L’atmosfera blanquinosa del cel, el verd de les plantes, les persianes abaixades i l’exquisit tractament de l’ambient ens evoca sensacions d’un tranquil i calorós dia d’estiu. Aquesta atmosfera es veu acompanyada per la figura centrada en l’espai. El temps s’atura en aquest assossegat dia d’estiu alhora que ens desvela símbols inequívocs de la burgesia.

El primer símbol el descobrim en la tasca que desenvolupa l’Elisa i en el patí de la casa familiar, molt ben arreglat i polit. La casa i la família, en tots els aspectes que aquests comportaven era un dels principals valors de la burgesia del moment; i Casas, com a bon burgès, no li passa desapercebuda una escena que per a ell devia ser molt familiar. El segon símbol el veiem en el preciós vestit vermell que llueix Elisa. El vestuari confeccionat amb precioses teles i també amb dissenys distingits i a la moda era un dels altres símbols de la burgesia. Catalunya com a potència tèxtil del moment en feia honor a aquest símbol. Ramon Casas a més era un burgès provinent d’una important família amb indústria tèxtil a Sant Benet de Bages.

Passejant per l’exposició trobem a la Júlia. L’amor de la seva vida i la seva musa. És en aquest marc temàtic on podem apreciar més acuradament el vessant més personal de l’artista, el més íntim: el de les emocions. La jove que va seduir i enamorar a Casas és interpretada amb tots els símbols del desig i de la sensualitat. L’obra que es presenta a Art al Roc d’aquest període ens mostra l’habilitat i l’excel·lència d’execució de Casas. La subtilitat pictòrica del sofà es fon cromàticament amb el fons, permetent mostrar un primer pla de la Júlia sense cap element anecdòtic que l’acompanyi, evocant així, i sense embuts, la bellesa encisadora de la Júlia. Ella, mig inclinada i ensenyant les espatlles, se’ns presenta en una actitud clarament seductora.

La Júlia sensual i provocadora dels inicis evoluciona en la seva edat adulta. Art al Roc presenta una de les Julies, més significatives d’aquest període de maduresa. Es tracta de la Júlia amb pells i barret, vestida com a una senyora de mirada ferma i segura, la seducció dóna pas a l’elegància. Ens preguntem, si en aquesta obra es presenta l’anhel de l’artista vers la Júlia. La venedora de loteria, la que mai va ser acceptada pel seu cercle familiar i d’amics; i que ara, més gran, s’ha convertit en una senyora. Una senyora elegant i distingida, digna de ser mirada i admirada per la societat i així és com l’artista la presenta en aquesta obra.

Les obres de Casas ens parlen de poesia pictòrica pel món de sensacions que ens evoquen. Per arribar a transmetre l’exquisidesa poètica hom aprecia el mitjà per arribar-hi: excel·lència pictòrica i del dibuix. I és que Casas va ser el millor dibuixant de la seva època, disputat per l’elit de Barcelona, Madrid, París. Els dibuixos que s’exposen a Art al Roc ens mostren el domini de Casas en el dibuix. Execució ràpida i de perfecció mil·limètrica, de traç excel·lent en els rostres i traços ràpids i energètics en el vestuari. Acurats jocs de llums i ombres en els rostres per donar màxima expressivitat, al mateix temps que cert volum.

L’excel·lència de Casas també es pot apreciar en el disseny dels seus cartells. En ells desapareix el seu món íntim de sentiments i sensacions per llançar-se de ple en el disseny gràfic. Per aquesta ocasió l’artista crea un nou llenguatge plàstic, mantenint però la figura femenina com a principal font inspiradora. En els cartells, la dona vestida de Manola es presenta moderna, sense perjudicis socials, les atmosferes ambientals dels quadres desapareixen, apostant per un fons llis i de color viu.

Les obres que breument s’han analitzat, tenen en comú la representació de la dona. Una sola figura, la femenina, tractada però des de diferents percepcions segons ell la veia i la sentia.

És un plaer pels sentits i pel coneixement les exposicions que ofereixen l’oportunitat de contemplar amb tanta coherència l’obra d’un dels meus artistes preferits.

Finalment, Ramon Casas ven. Ven i molt. Estimat i desitjat a Catalunya per ser un dels seus grans artistes. Disputat en les cases de subhastes d’arreu. A ell es dediquen nombroses exposicions com les dels darrers anys al Cercle del Liceu o a CaixaForum, entre moltes altres. I ara el podem veure a Art el Roc.

tracking