Família i felicitat

Hi ha moltes maneres de generar felicitat. Una de les dimensions que més incidència té en ella és la de la família. El bon tracte, els bons moments i les tradicions compartides, el suport en els moments difícils, fixar-se tasques comunes, enfrontar els reptes conjuntament aporten reserves emocionals que contribueixen a construir vincles de qualitat i que després es projecten en el nostre interior com a indicadors de benestar i satisfacció.
És en la família on les persones satisfan, a través dels afectes i la cura, les necessitats afectives més profundes, com la identitat, el sentit de pertinença, l'acceptació i el reconeixement. Tot això fa que cada membre que la compon se senti estimat, confiat i segur de si mateix. No obstant això, i a consciència que és l'espai vital per enfortir l'ésser i gestar la seva felicitat, sabem que, a la pràctica, moltes vegades no es compleix i la qualitat de les trobades i vincles personals no sempre és la millor.
Cal tenir en compte que cada família és única, que cada grup familiar té els seus propis indicadors d'èxit. Que no hi ha una fórmula única que asseguri la durada, el benestar, i la satisfacció. Per això, és important identificar i valorar les dinàmiques familiars en cada context per potenciar aquelles que ens enriqueixen i aporten, i transformar les que afecten negativament la vida dels seus membres.
Ser feliç en família implica entendre que les relacions familiars transiten permanentment per canvis positius i negatius, i que l'adaptació creativa i flexible està a concebre'ls com a part intrínseca d’aquestes relacions, més que d'una crisi. Tota família té el seu propi nivell de benestar. La felicitat involucra l'alegria, però també la il·lusió i l'esperança, que poden passar desapercebudes, però també inclou compromís, lluita, repte i fins i tot dolor, que no són precisament sempre agradables.