Política i aritmètica

Pot semblar estrany, però la política i l’aritmètica tenen relació. És l’aritmètica electoral. La seva arrel etimològica és arithmós, el nombre, el número, la suma,...que és la clau sempre després d’unes eleccions. Potser tot va començar fa segles amb el viatjat, conservador i vegetarià Pitàgores allà al golf de Tàrent, al taló de la bota d’Itàlia, quan des de la doctrina del “tot és nombre” les escoles i comunitats pitagòriques van començar a barallar-se entre oients i parlants als inicis del recull d’informació i del tractament de dades, als inicis del big data.

Quan no hi ha majoria absoluta entra en joc l’aritmètica, la negociació i el pacte. Tanmateix no tots els partits, com hem vist, arriben a les negociacions amb el mateix pes i amb les mateixes armes. Depèn dels escons, dels teus i de la distribució dels escons dels altres. Especialment d’aquell índex que mesura el nombre de coalicions o pactes guanyadors en els que un partit és decisiu. Pot negociar aquell partit la presència del qual en el pacte és imprescindible. Ara bé, amb l’aritmètica cal tenir en compte la política, és a dir, la ideologia, l’estratègia, el programa, el veto, la incompatibilitat... A Andorra ja ho hem fet amb capacitat política i certa limitació aritmètica, amb capacitat per al pacte i per articular una majoria estable de govern.

A Espanya están en ello, amb aritmètiques de geometria variable. Res de nou, els pitagòrics, que tant van influir en Plató, ja ho sabien. Sabien distingir l’aritmètica i l’aritmologia, el nombre i el símbol. Aquí també. Alhora suma i signe en les investidures a la Moncloa, per a la majoria de les comunitats autònomes, per a desenes de diputacions, per a centenars d’ajuntaments... Estem encara en el moment d’anàlisi dels escenaris, dels eixos en joc, dels blocs presents i dels vetos creuats. Dies de sondeig i escorcoll on els portaveus dels partits batanen els cremalls, com diuen a Tírvia, fan beure a galet i diuen el que no creuen. Avui la política espanyola és un gran sudoku, un múltiple i complicat trencaclosques de col·locació, una gran graella de cel·les amb regions, files i columnes.

I no parlem ara de les eleccions europees. Un real i lànguid jeroglífic!