Gramàtica processal

Les noves tecnologies han permès al ciutadà anònim expressar la seva opinió i arribar a convertir-la en trending topic, l’anglicisme que descriu el tema o tendència del moment a les xarxes socials. L’origen d’aquesta expressió és Twitter, que elabora llistes de les paraules utilitzades com a hashtag, l’etiqueta encapçalada pel símbol del coixinet.

El procés ha generat molts trending topics. #omplimlesurnes va ser el tret de sortida de #judicialademocracia, #llibertatpresospolitics, l’anecdòtic #sabiestrüble, transcripció fonètica d’un nom que inclou el so xeix de Xavi i el dígraf ll a final de mot en boca del fiscal, el delirant #trampadelfairy o l’històric #joacuso, inspirat en la carta que l’escriptor Emile Zola dirigia al president de la República per demanar justícia per Alfred Dreyfus.

Dreyfus, capità jueu de l’exèrcit francès, havia estat acusat de traïció i condemnat a cadena perpètua en un procés judicial farcit d’irregularitats, d’informes fraudulents i de documentació que es va considerar “secreta” i no es va divulgar. La carta, publicada al diari L’Aurore el 1898, denunciava govern i exèrcit de conspiració i de promoció de l’odi, manifestat als carrers de París amb el crit “Mort a Dreyfus! Mort als jueus!”. Zola, que no tenia Twitter ni coixinet a la màquina d’escriure, aprofitava la seva condició per opinar contundentment en un mitjà escrit: “El meu deure és de parlar, no vull ser còmplice.”

Amb tot, no ens pot passar per alt el magistral peritatge amb què la presidenta de la secció de gramàtica de l’IEC, Gemma Rigau, va il·lustrar magistrats i fiscals que haver de, en català, és molt més que una perífrasi d’obligació i pot expressar probabilitat o tenir valor prospectiu. Amb hash­tag o sense, del procés n’hem de parlar en clau de perífrasi verbal: és una obligació, cal fer-ho!, una probabilitat desitjable, devíem parlar-ne!, i, de totes totes, una prospecció de futur, se’n parlarà!