Joc de Trons s’ha acabat i com no podia se d’una altra manera, no ha acabat al gust de tothom. De fet era impossible que succeís una cosa així; hi hauria tants finals com seguidors i més i tot. Servidor s’hi va enganxar tard. Va ser per “culpa” de la darrera temporada i el bombardeig de l’entorn familiar. Dos anys! Feia dos anys que els fans de la sèrie esperaven ansiosos el final de la saga més exitosa de la història de la televisió, i no pot ser que tu (servidor) te la deixis escapar. Amb un argumentari com aquest no hi havia excusa i l’hi vaig donar una oportunitat. Ara puc afirmar que sí, que pagava/paga la pena amb escreix. Ha estat un viatge fantàstic. No marejaré el possible lector amb noms, ni situacions, ni escenes de sang o sexe, ni morts, ni vius. Cadascú tenim els nostres personatges, capítols i moments preferits i també odiats. Per sobre de fílies i fòbies s’eleva el conjunt, l’entreteniment, l’espectacle coral. Una producció televisiva gegantina, que atrapa des de la sintonia fins als crèdits. Parlo en present perquè, fent un símil cinematogràfic, Joc de Trons continua en cartellera. A hores d’ara ja ocupa un lloc privilegiat a l’Olimp de la ficció televisiva. És un referent al costat d’altres sèries com Friends, que continuen tenint un públic fidel que veu i reveu capítols i temporades i que enganxa noves generacions de teleespectadors. Joc de Trons s’ha acabat, llarga vida al tron de ferro dels set regnes. I als addictes que han quedat desemparats i sense saber què fer els dilluns a la nit... paciència. Malgrat el buit que ara senten, hi ha vida més enllà de Ponent. Només han de sortir a buscar-la, com l’Arya i en Jon!