x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
paraula i vida

L'ascensió del Senyor

Actualitzada 02/06/2019 a les 06:12
Aquest diumenge, l’Església celebra la festa de l’ascensió de Jesús. Ho celebra com cimal de l’alegria Pasqual. Certament, tots busquem ser feliços, però cap de nosaltres sap donar una resposta clara quan se li pregunta per la felicitat. Què és la felicitat? En què consisteix realment? Com aconseguir-la?
Més encara. Tots els homes i dones caminen buscant-la, però, ¿es pot aconseguir la veritable felicitat? No és buscar l'impossible? De fet, la gent sembla bastant pessimista davant la possibilitat d'aconseguir-la. Els científics no parlen de felicitat. Tampoc els polítics s'atreveixen a prometre ni a incloure-la en els seus programes. I, no obstant això, l'home no renuncia a la felicitat, la necessita, la segueix buscant. Fernando Savater pensa que la felicitat és impossible, però imprescindible. Julián Marías la defineix com l'impossible necessari. Aquesta és la paradoxa: no podem ser plenament feliços i, però, necessitem ser-ho.
Hi ha en nosaltres un anhel profund de felicitat que res ni ningú sembla poder saciar plenament. La felicitat és sempre el que ens falta, el que encara no posseïm. Quan, per fi, hem aconseguit allò que tant volíem, aviat descobrim que estem de nou en el punt de partida, buscant una altra vegada felicitat.
Aquesta insatisfacció última de l’esser humà no es deu a fracassos o decepcions concretes. És una cosa més profunda. Està a l'interior mateix de l'ésser humà, i ens obliga a fer-nos preguntes que no tenen fàcil resposta. Si la felicitat sembla allò que ens falta, ¿què és el que realment ens falta? Què necessitem per ser feliços? Què és el que, des del fons del nostre ésser, està demanant la humanitat sencera?
En el seu assaig, Felicitat i salvació, el teòleg Gisbert Greshake ha plantejat així l'alternativa davant la qual es troba l'ésser humà. O bé la felicitat plena és pura il·lusió i l'home, entestat a ser plenament feliç, és una cosa absurda i sense sentit, o bé, la felicitat és regal, plenitud de vida que només li pot arribar a l'home com a gràcia des d'aquell que és la font de la vida.
Davant aquesta alternativa, el cristià adopta una postura d'esperança. És cert que, quan anhelem la felicitat plena, estem buscant una cosa que no podem donar-nos a nosaltres mateixos; però hi ha una felicitat última que té el seu origen en Déu i que els homes podem acollir i gaudir eternament.
El decisiu és obrir-se al misteri de la vida amb confiança. Escoltar fins al final aquest anhel de felicitat eterna que es tanca en l'ésser humà. Esperar la salvació com a gràcia que se'ns ofereix amb amor. La festa cristiana de l'Ascensió del Senyor és una invitació a no menystenir l'esperança.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts