x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Tirolina..., i després?

Pujar des de Sant Julià cap a la Rabassa és l’inconvenient més gran per donar vida a les instal·lacions esportives i lúdiques que hi ha en aquelles alçades
Actualitzada 01/06/2019 a les 06:06
Pujar des de Sant Julià cap a la Rabassa és l’inconvenient més gran per donar vida a les instal·lacions esportives i lúdiques que hi ha en aquelles alçades. Gairebé 18 km de carretera per salvar un desnivell de 1.100 metres fan llarga la pujada i condicionen fer visible el lligam entre Sant Julià i l’estació esportiva, malgrat que els rètols anunciadors de Naturlandia (el primer ja trobat just entrar al Principat per la frontera del Runer) ens vulguin fer creure que la tenim a tocar. Les altres parròquies amb camps d’esquí, per dir-ho en llenguatge d’aquí, tenen la sort d’estar situades en cotes més altes i, per tant, el desnivell i sobretot la distància a recórrer per arribar a les pistes és molt més curta, i aquesta proximitat va lligada a associar les pistes d’esquí o les altres ofertes esportives que tenen al nucli de població. Si a més, com té la Massana, Encamp o Canillo, es disposa de telefèric, el nexe, el fil, el lligam entre el poble i les pistes és fort i segur.
Sant Julià de Lòria pateix una situació geogràfica que la fa menys competent en el món de l’esquí andorrà. A l’hivern, veu com passen cotxes i autocars amunt, cap a les parròquies altes, on les pistes d’esquí alpí tenen els seus grans dominis esquiables. A l’estiu, veu igualment passar turistes carretera general amunt, amb l’objectiu d’arribar a Andorra la Vella o les Escaldes i d’allí escampar-se per les altres parròquies. Mentrestant, Sant Julià s’ha de conformar, per dir-ho així, amb la parada dels cotxes que retornen cap al seu país per a omplir els dipòsits en les benzineres i el cistell als supermercats de peu de carretera.
Quan es va pensar a obrir les pistes d’esquí de fons de la Rabassa, es va fer tenint al cap atraure practicants d’aquesta modalitat que a Andorra no tenien la possibilitat de practicar, tret d’un circuït curt a Grau Roig. Per a Sant Julià, qualsevol altra aventura en matèria d’esquí alpí, a Claror, hauria estat un fracàs. Al contrari, i amb encert, les pistes d’esquí nòrdic de la Rabassa van ser una gran idea i si en el seu moment van saber moure esquiadors, encara avui dia hauria de ser la pràctica de l’esquí de fons el seu principal actiu a l’hivern. Una bona temporada d’esquí, tindria l’efecte positiu de la compensació econòmica per a la parròquia i la compensació moral, el no veure’s com l’aneguet lleig. Sant Julià tenia les pistes d’esquí de fons i ja no era una taca sense “camp de neu” en el conjunt del Principat.
Però va arribar la davallada comercial (crisis monetàries, igual o millor oferta a Espanya i França, comerç per internet) i la rutina del pujar a comprar a Andorra, que era el principal motiu turístic la resta de l’any, quan les pistes d’esquí eren tancades, va començar a minvar. Aleshores es van començar a pensar a oferir activitats a l’estiu i totes les mirades es van posar en els camps de neu: bicicletes de muntanya, pistes de jocs, tirolines, tir amb arc, les activitats bàsiques que es poden fer sense la necessitat d’invertir diners en equipaments. I com no podia ser d’altra manera, Sant Julià va caure al parany. Ho tenia i ho té tot per ser una base perfecta per a la pàactica de l’excursionisme en les vessants esportives i científiques, en el camp de la geologia, botànica i geografia pràctica, però precisament, la visió pràctica, la que pertoca, com passa tantes vegades, va ser superada per la visió comercial: com més diners hi invertim, més beneficis tindrem. I fet el primer pas sense pensar a atraure practicants de l’excursionisme, i derivant cap a atraccions mecàniques, la Rabassa va començar el patiment. La base lúdica a la cota 1.600 té la seva gràcia i aquí caldria invertir esforços i idees. Arribaria el Tobotronc i semblaria un atractiu potent, però per dissort els accidents que ha tingut li minven bona propaganda i en si mateixa és una atracció que no encaixa en la filosofia d’una estació esportiva de muntanya. El parc d’animals, com a complement, no té prou ganxo, això si resulta viable econòmicament, que no ho sé.
Per mirar de salvar les naus de Naturlandia, el Comú de Sant Julià de Lòria, que hem de plà-nyer perquè ha de trencar-se les banyes per atraure gent a la par-ròquia, s’empesca el ràfting, mirant només l’aigua de la Valira sense tenir en compte les ribes i els voltants. Sort que ho han aturat. I ara arriba la tirolina i, un cop més, l’enlluernament: “La més alta i llarga del món!”, amb una inversió de 5 milions i mig d’euros que farà més gran el cove de números vermells que arrossega Naturlandia. I si deixar-se anar per una tirolina és una sensació gustosa (aquest dies s’ho passen pipa a París en la tirolina que durant el Roland Garros instal·len a la Tour Eiffel), potser no cal fer-la tan llarga i si la cosa no funciona no s’hi hauran perdut tants diners. En qualsevol cas, ara la tirolina, i després?
La Rabassa ha de ser pistes d’esquí de fons a l’hivern i una bona base excursionista –que seria molt delejada– la resta de l’any. Sant Julià té a la Rabassa una singular i paisatgísticament molt bonica porta d’entrada cap a Claror i la vall del Madriu i per aquí ha d’anar la cosa. Com més màquines i artificiositats es plantin en aquelles alçades, més s’allunyarà del que ha de ser una veritable estació de muntanya.
  • #2 ramon
    (01/06/19 12:18)

    molt ben explicat senyor Pasques, ni mes ni menys es la realitat i lo que cada cop mes Lauredians pensa del futur de Naturlàndia fins i tot la majoria de votants de UL, ara caldria un nou equip comunal que tingui sentit de responsabilitat i sentit comú.

    Respondre
  • #1 Cebrià
    (01/06/19 08:18)

    Convé no oblidar el què coneixen molt bé les grans corporacions propietàries de parcs de lleure: que les atraccions, any rere any, van perdent capacitat d'atreure usuaris. El Tobotronc, molt acceleradament ja, n'està afectat d'aquest desgast. La seva visió de mínims (esquí, excursions) és molt assenyada, Sr. Pasques. Malauradament, a la propera reunió de poble, el cònsol Vila ens predicarà la fugida endavant anomenada Tirolina i la resurrecció del ràfting. I ho voldrà blindar tot plegat amb l'amenaça que trancar el parc ens costaria més de 25 milions d'euros. La trista disjuntiva del cònsol serà: paradís vila o paradís Vila.

    Respondre
2
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts