Creat:

Actualitzat:

Fa uns dies la Generalitat de Catalunya va concedir una Creu de Sant Jordi a Lionel Messi i tothom ho va aplaudir d’allò més. Si Catalunya fos un país normal -i no ho dic pel procés, que també- amb tot el respecte del món mundial i com a admirador absolut del seu inigualable talent futbolístic que soc; Messi no l’hauria d’haver rebut mai. La creu en qüestió representa que és la distinció més alta que atorga el Govern Català a ciutadans/nes que excel·leixen en el seu àmbit socioprofessional (o com li vulgui vostè dir). I fins on jo sé Messi ha estat condemnat per frau a la hisenda pública. Tant se val si ell n’era o no coneixedor, si era el seu pare o l’esperit sant qui actuava a les seves espatlles... Ell, per omissió o acció, era el subjecte sobre qui girava tota la trama d’evasió d’impostos. Alguna cosa es fa malament quan un evasor fiscal, provat delinqüent, és condecorat i ningú ho troba no dic ja escandalós... ni tan sols reprovable. Si ho sé, no soc tan il·lús. La llista dels premis Creu de Sant Jordi deu estar cafida de “personalitats” que tampoc se la mereixien. I com aquest, tants d’altres premis arreu. Si no som capaços de respectar uns principis ètics bàsics ni com a persones, ni com a societat, ni com a país, difícilment allò que assolim serà digne. Si Catalunya fos un país seriós no estaria en l’atzucac on és. Amb desídia, por, interessos creats, feblesa i mediocritat no es fa país. No està escrit enlloc que governar sigui fàcil. El que és segur és que amb autocomplaença i enlluernaments medallístics no es fa via. Això sí, queden unes selfies d’allò més reeixides.

tracking