x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

Participant

Actualitzada 25/05/2019 a les 06:47
Escoltar el poble, així, sense més: caca. Fins aquí el resum dels 2.200 caràcters que ocupaven aquest espai la setmana passada. Els darrers cent parlaven, però, d’un model alternatiu al populista i pervers “escoltarem la ciutadania!”. Se’n diu participació ciutadana. Mhhhhh —que escriurien els mil·lenials per expressar perplexitat—: perquè exactament quina és la diferència entre que el poble sigui escoltat i que el poble participi? Semàntica, no gaire –ho admeto. És —spoiler— un tema de rigor. Hi ha un llibre clàssic de Ciència Política (Implementation, de Pressman i Wildasky) que hauria de passar a la història per tenir el millor subtítol: “How Great Expectations in Washington Are Dashed in Oakland; Or, Why It’s Amazing that Federal Programs Work at All”. I és exactament això: en política, ni les bones intencions ni les excel·lents expectatives tenen per què traduir-se en bons resultats. El procés ho és tot —per això insisteixo sovint des d’aquestes línies en la importància de dissenyar polítiques amb un manual de polítiques públiques a les mans, manuals que s’estilen ben poc a casa nostra— i quan parlem de participació ciutadana, encara més. Garantir informació completa i accessible a tots aquells a qui demanarem de participar, garantir condicions universals de participació, dissenyar processos de participació no excloents, vehicular totes les accions amb professionals de la participació, decidir a l’avança quin grau de compromís adopten els poders públics pel que fa a les decisions adoptades de manera participativa... Heus aquí el mínim sindical que hauríem de fixar com a irrenunciable. Vaja, que ni els referèndums a la babalà ni les enquestes online per decidir en què ens gastem 200.000 euros no quedarien convalidats. El nou Govern —i el Consell— semblen decidits a apostar aquesta legislatura per la participació ciutadana. Esperem que sigui una aposta d’interès polític i no cosmètic. No és un mal moment per arrencar una experimentació real en aquest sentit, una experimentació que, a més, pot ser simbiòtica: com a país sortiríem guanyant i per al Govern, a manca de superglue parlamentària amb garantia, un recurs rigorós a la participació ciutadana pot fins i tot acabar resultant federador.
Etiquetes
  • #1 the pointer
    (25/05/19 12:17)

    Montesquieu (mirin google) es va queixar ja fa uns segles sobre del que era correcte i el que no a un i a un altre costat dels Pirineus.
    Doncs diria que en la seva tomba ja ha enviat un tuit dient el mateix

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts