Escoltar el poble

Agafarem un exemple de fora perquè s’entengui més fàcilment sense confondre les coses...

Un passeig marítim estàndard. Llarg de diversos quilòmetres. Entre el passeig i la carretera, un carril bici generós, de dues vies, amples, segregat tant dels vianants com dels vehicles motoritzats. Circulant-hi, tota la fauna habitual: famílies amb canalla, gent gran amb la barra de pa o els musclos a la cistelleta, ciclistes en bona forma, la nena que tot just aprèn a fer anar el patinet... Me’ls miro –jo també formo part del paisatge— i m’assalta una pregunta: quants d’entre ells tenien un passat hater de la possibilitat d’aquell carril bici? Quants d’entre ells van dir que quina murga, que això treia zones d’aparcament, que quina vergonya que l’ajuntament es gastés una pasterada pel lobby dels ciclistes... No puc evitar pensar que més d’un i més de dos. Columnistes encesos, regidors de l’oposició infal·libles, tertulians de barra de bar profètics, tuitaires indignats... Sempre hi són. Ara, però, tots ells circulen més tranquils per la carretera o pel passeig sense les bicis que els feien nosa o frueixen despreocupats del mateix carril bici. Perquè el carril bici –com a mínim aquest carril bici– és un èxit rotund, una política pública indiscutible. A tothom li agrada. A tothom li agrada ara. Si s’hagués “escoltat els ciutadans”, però, el carril bici no hauria tirat mai endavant. I totes ens l’estaríem perdent. Per què? Perquè som conservadors de mena (sí, tu també) i perquè el nostre model de democràcia no està previst perquè funcioni així, escoltant el ciutadà. La lògica –ens agradi o no– és la del mercat tradicional, sense gaire màrqueting ni personalització de productes: els partits ens ofereixen una sèrie de propostes i maneres de fer i nosaltres comprem les que més ens agraden. Si tots es posen a mirar d’anticipar (via simples enquestes) què ens agrada, governaran pitjor, perquè som porucs, conservadors, tenim molt poca informació, una bona part d’ella està esbiaixada... Vaja, que escoltar més el ciutadà així, a seques, no és més democràcia, és més populisme, menys democràcia i pitjors polítiques públiques. El model alternatiu es diu participació ciutadana, però, ai las, rarament es vol aplicar amb rigor. Mola més “escoltar el poble”...