Probablement quan surti publicat aquest escrit ja s’haurà revelat la posició de Liberals d’Andorra en relació amb la situació final per a la composició del Govern. Es plantejaven a la seu liberal tres escenaris: formar un Govern de coalició amb DA, fer una oposició amb pactes puntuals o aliar-se amb els socialdemòcrates per formar una oposició fèrria. En el cas de produir-se el primer escenari (que a hores d’ara sembla el més segur) aniria totalment en contra de l’acord fet amb el PS les eleccions passades, que va donar la possibilitat de guanyar a dues parròquies i endur-se dos consellers de més cadascun. Penso que no es pot passar d’aquesta manera d’un costat a l’altre, sense tenir en compte ni ideologia, ni idees, ni res de res. Al mateix temps, penso que es un lleig molt gran, un tot per la cadireta, tant en l’acord electoral inicial amb el PS, com en la coalició amb DA. Un lleig, tant al mateix PS, com als electors, com al país en general. No crec que ningú votés d’Acord a les territorials perquè ara els liberals pactin amb DA. No crec, tampoc, que ningú votés Liberals a la nacional esperant aquest pacte. Tot plegat, demostra una manca de coherència total. Al final, els únics que semblen mostrar coherència són els socialdemòcrates, que no varien en la seva posició. Terceravia també simula quelcom de coherència, però en aquest cas tan sols és per la veu del seu amo. Ciutadans Compromesos ja va demostrar en tot moment que de coherència en té ben poca. I en el cas de DA, la coherència és pactar per no perdre les cadires. De totes maneres, amb coalicions o sense, poca vida li dono al Govern que en surti, de tot plegat.