Servei d'Atenció al Domicili

Massa sovint, estem acostumats a criticar el que no ens agrada, el que trobem mal fet. Quan es tracta de l’Administració, la crítica és letal i mai se sent elogiar allò que es considera ben fet o conforme al que pensem adequat o correcte, considerant, potser, que si hom és responsable de quelcom, és lògic que es faci de la millor manera possible: per això es cobra. Podríem discutir força del tema, argumentant i contraargumentant, i no és gens evident que ens poséssim d’acord. Tanmateix, no costa gens reconèixer i agrair les coses ben fetes. Crec, fins i tot, que es tracta d’una manera de fer que ajuda no només a mantenir-les en la mateixa línia sinó a millorar-les, en sentir-se, els agents al·ludits, valorats positivament i reconeguts com a elements integrants i reconeguts en llur tasca. És perquè així ho penso que vull reconèixer i agrair la tasca que, des del SAD (Servei d’Atenció al Domicili), s’està duent a terme. Amb la Constitució, es tractava d’un servei depenent de Govern. És important no oblidar que, en no iniciar-lo aquest, els diferents comuns van suplir-hi amb més o menys afany. És d’agrair. També és de llei doncs que, finalment, el ministeri corresponent se n’hagi fet càrrec. Estem en una societat la població de la qual està envellint. És imperatiu que es pensi de manera seriosa i responsable —no dubto que així s’estigui fent— a com acompanyar de la millor manera aquells que ens han precedit contribuint a fer d’Andorra el que és avui. Una raó de ser dels estats —entre d’altres— és fer efectiva la solidaritat entre ciutadans iguals en drets. Donar suport i ajuda en la vellesa n’és una forma, indiscutiblement, en les nostres societats que han evolucionat vers models força diferents del que hi havia fa dues o tres dècades. Per dur-ho a terme cal disposar d’un personal format, curosament preparat i que rebi, en contrapartida, el merescut reconeixement social amb tot el que això comporta.