En espera de veure la composició del nou Govern, i de retruc el ball de cadires que això generarà al Consell General, el cert és que ja tenim la VIII legislatura servida. Amb alguns ingredients a celebrar, com el nomenament de Roser Suñé, la primera síndica en 600 anys d’història, o de Roger Padreny, el primer conseller nascut a l’època constitucional. Nous aires –no sé si de canvi– però en qualsevol cas, sí d’aire fresc i noves fites que ens fan creure que la modernitat, a poc a poc, també arriba al moll de l’os institucional. Del que seran capaces de fer, de moure, de canviar, només el temps ho dirà. I de la mateixa manera que als polítics tradicionalment se’ls donen cent dies de gràcia, no serà menys el que oferirem a la primera Sindicatura femenina. Què menys que un vot de confiança. Mentrestant, la feina es va acumulant als calaixos, i amb temes prou importants. El tancament de la carretera RN-22 posa en escac el comerç del Pas de la Casa, un volum de negoci que –poca broma– representa el 23% del PIB. L’altre dia, el Ricard Riba, des de Canillo, ens animava a visitar –i a fer despesa– al Pas de la Casa. També ho han fet aquests dies la CEA i la Cambra. I tenen raó. Més enllà de les mesures que impulsi puntualment el Govern per aturar la sagnia, hi ha el que nosaltres –cadascun de nosaltres– pot fer. I si la gent del Pas de la Casa mai s’ha pogut sentir deixada de banda per la resta del país, potser comença a ser hora de demostrar-li que tots anem a l’una. Al final, del que es tracta és d’això: que tots posem el nostre granet de sorra i sumem per avançar. La resta és fum.