Donar veu

Fa poc m’he reincorporat a la meva professió d’infermera a l’hospital.

Vull destacar la gran professionalitat i talent dels professionals d’infermeria i dels auxiliars, demostrant dia rere dia que són professionals capaços de diagnosticar i valorar les necessitats del pacient, conèixer els seus problemes de salut i quins efectes produeixen de forma integral i com pal·liar-los o resoldre’ls, sempre basant-se en l’evidència científica.

I això ho fan els 365 dies a l’any, les 24 hores al dia. Perquè un pacient truca, i la primera persona que arriba és l’infermer o l’auxiliar, i sempre és així.

Durant els treballs de la llei laboral, vaig repetir diverses vegades que aquesta llei no era capaç de donar resposta a les necessitats i peculiaritats dels professionals que treballen en sanitat, i especialment de l’hospital. Els horaris, la pressió assistencial, els torns, les guàrdies, fan difícil l’adaptació sostenible, arribant a dificultar la resposta a la pressió assistencial. I això repercuteix directament sobre els professionals.

I si li posem números, una infermera des del 2009 fins al 2019 el seu salari base ha augmentat uns 65 euros, i de salari net cobra molt menys degut al fet de la desaparició de la “paga per objectius”, i això és extrapolable a d’altres col·lectius professionals.

I cada dia la complexitat de les cures augmenta i augmenta també la càrrega física i psíquica dels professionals. L’envelliment de la població, l’augment de les malalties cròniques els obliga a estar més preparats físicament i intel·lectual per poder donar resposta adequada als pacients. Però el reconeixement econòmic no apareix enlloc.

I allà estan, tothora donant resposta al que calgui amb la mateixa il·lusió.

Que no es mereixen més reconeixement econòmic a la seva tasca? Que no és prou dura la professió per poder jubilar-se anticipadament com fan d’altres professions? Que no es mereixen poder disposar d’un pla de jubilació com la resta de parapúbliques i sector públic?

L’etern conflicte: invertir en personal altament qualificat o simplement contractar més i més per resoldre el problema del moment?

L’altruisme professional és una qualitat essencial, però per ser competent fa falta alguna cosa més.