x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Foc i lloc

Donar veu

Sempre he utilitzat aquestes línies per expres­sar la meva opinió sobre l’actualitat, avui donaré veu a una demanda que m’han fet
Actualitzada 29/04/2019 a les 06:41
Fa poc m’he reincorporat a la meva professió d’infermera a l’hospital.
Vull destacar la gran professionalitat i talent dels professionals d’infermeria i dels auxiliars, demostrant dia rere dia que són professionals capaços de diagnosticar i valorar les necessitats del pacient, conèixer els seus problemes de salut i quins efectes produeixen de forma integral i com pal·liar-los o resoldre’ls, sempre basant-se en l’evidència científica.
I això ho fan els 365 dies a l’any, les 24 hores al dia. Perquè un pacient truca, i la primera persona que arriba és l’infermer o l’auxiliar, i sempre és així.
Durant els treballs de la llei laboral, vaig repetir diverses vegades que aquesta llei no era capaç de donar resposta a les necessitats i peculiaritats dels professionals que treballen en sanitat, i especialment de l’hospital. Els horaris, la pressió assistencial, els torns, les guàrdies, fan difícil l’adaptació sostenible, arribant a dificultar la resposta a la pressió assistencial. I això repercuteix directament sobre els professionals.
I si li posem números, una infermera des del 2009 fins al 2019 el seu salari base ha augmentat uns 65 euros, i de salari net cobra molt menys degut al fet de la desaparició de la “paga per objectius”, i això és extrapolable a d’altres col·lectius professionals.
I cada dia la complexitat de les cures augmenta i augmenta també la càrrega física i psíquica dels professionals. L’envelliment de la població, l’augment de les malalties cròniques els obliga a estar més preparats físicament i intel·lectual per poder donar resposta adequada als pacients. Però el reconeixement econòmic no apareix enlloc.
I allà estan, tothora donant resposta al que calgui amb la mateixa il·lusió.
Que no es mereixen més reconeixement econòmic a la seva tasca? Que no és prou dura la professió per poder jubilar-se anticipadament com fan d’altres professions? Que no es mereixen poder disposar d’un pla de jubilació com la resta de parapúbliques i sector públic?
L’etern conflicte: invertir en personal altament qualificat o simplement contractar més i més per resoldre el problema del moment?
L’altruisme professional és una qualitat essencial, però per ser competent fa falta alguna cosa més.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts