Els innocents-culpables

La nostra tria la vam fer tres diumenges enrere i la de l’Estat espanyol l’està fent la ciutadania avui. La nostra deixa una certesa d’incertesa quan a la formació del Govern i la dels veïns del sud, tres quarts del mateix, si fem cas a les projeccions. Depèn de com quedin els factors d’algunes sumes manarà un, acompanyat d’un l’altre -amb cua de cavall i bessons al bressol-, o hi haurà tres que faran un pacte a l’andalusa per formar govern de la banda dreta o molt dreta de l’espectre. Si fa o no fa, el dibuix esquemàtic és aquest. Però... no. Ja en parlarem. Avui intentaré deixar de banda la política per parlar de persones i d’actituds. 21 mesos de presó preventiva, no fos cas que fotéssiu el camp o destruíssiu proves. I després d’aquests 21 mesos, quedeu absolts per falta de proves. O el que és el mateix, les proves que s’anaven a proposar i que justificaven el teu engarjolament per versemblants no convencen ara quant a la teva culpabilitat. Ara bé, sí que van convèncer per determinar el teu convent preventiu. La llei parla de presumpció d’innocència, però unes proves que no han provat res van fer que fossis un presumpte culpable. I la llei que digui el que vulgui, que m’ho passo per l’arc del triomf. Era igual que demanéssiu deu, dotze, quinze o vint cops que us deixessin en llibertat. No és no, almenys en aquest tema. En altres situacions, ja en parlarem, ja veurem per on bufa el vent. És del tot igual que un dels presumptes innocents-culpables engarjolats hagi viscut en la distància una desgràcia familiar de tres parells. No pots sortir. No t’hem jutjat, però podries fugar-te. Tens una situació duríssima, extrema, a casa, però podries fotre el camp com aquells de Bèlgica. Per tant, si vols veure el fill, que vingui a veure’t darrere el metacrilat a Madrid. Escric, però del tot no dic el que penso. Si ara digués el que tinc al pap, el meu fill m’hauria de venir a veure darrere un metacrilat.