x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Les set claus

Sexe i felicitat

Algunes parelles no lluiten per un projecte emocional consistent i durador
Actualitzada 26/04/2019 a les 20:36
Tinc la sensació que a poc a poc el sexe va deixant de ser aquell punt d’unió, de convergència, d’enllaç, de complicitat de dos que lluiten per un projecte de vida i que es baten diàriament amb les adversitats que ofereix la realitat. Sí, el sexe va deixant de ser bonic, de ser altruista, va deixant de ser sublim i es va fent mundà, frívol i comercial.
En el nom d’un plaer que es diu intens i saborós, s’acaba vivint una realitat sexual pasca i insípida, plena d’actes amb petons grollers, amb carícies que no passen de ser simples tocaments, i amb la ment i els cossos únicament encaminats a l’obtenció del plaer físic.
Avui, davant el fet creixent de tantes separacions, crec que poques parelles lluiten per tirar endavant un projecte emocional consistent i durador en què el sexe ha de ser important, molt important, però no exclusiu. Davant les primeres desavinences, se separen, i "si t‘he vist ja no me’n recordo”.
Pitjor encara, parelles que porten anys junts, i l’home conclou que millor és deixar-ho estar, ja que el cos de la seva companya ja no és el que era i ja no pot gaudir d’aquella cintura i d’aquella figura que el treia de polleguera.
I tot i que Cupido té el costum de fletxar les més dissemblants personalitats, la veritat és que sol ser el gran absent d’aquests nous vincles. Vincles que semblen més aviat transaccions, llaços que més que emocionals són circumstancials, on una part aporta béns i l’altra atestats corporals, com una simple equació. Tractes que només duren el temps que ell o ella triguen a avorrir-se.
Aquesta incapacitat de construir un projecte emocional a llarg termini ens està convertint en una societat mancada de principis sòlids de vida, encara que sovint es vulgui fer creure una altra cosa. I els pobles i les ciutats s’estan omplint de persones egoistes i solitàries. Perquè amb sexe, però sense una gran càrrega de vida emocional, compromís i projecte en comú no hi pot haver realització personal i felicitat.
  • #5 Teresa
    (28/04/19 19:12)

    Hola
    Totalment d.acord en no viure un matrimoni ple d.hipocresia.
    Si cal, divorci sense rancúnia, sense odi, valorant el passat i les experiències viscudes.
    Vivim una societat molt mediocre, en tots sentits. Costa molt O bastant trobar Amor en majúscules.
    Gràcies

    Respondre
  • #4 Nuria
    (28/04/19 09:04)

    Totalment d'acord i molt ben explicat.
    Cal possar una mica mes d'amor a les relacions.

    Respondre
  • #3 Mascle hetero
    (27/04/19 20:41)

    Darrera la màscara de la relacions "obertes" de la nova ideología de génere s'amaga una cosa tan crucial com és el soscavament de la moral, les nostres costums i el sentit comú, la desintegració del complex erotisme-amor-sexualitat-fertilitat-criança.

    Respondre
  • #2 Hipersexualitzacio
    (27/04/19 12:26)

    I lo pitjor de tot es que no tenim nens,tením mascotes,i els parcs estan sent substituïts per pipicans.

    Respondre
  • #1 Silas
    (27/04/19 12:18)

    Doncs a mi em sembla fantàstic demanar el divorci quan no estàs bé amb algú. Les parelles d'abans, com els meus pares i avis, tenien prohibit separar allò "que va unir Déu", i la veritat és que haver estar lligat de per vida a algú que no estimes i que només t'aporta maldecaps ha de ser molt i molt dur. El que més recordo de la meva infància són discussions i drames, tant per part dels pares com dels avis. Casualitat?

    Respondre
5
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts