x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La seca, la meca i...

Bona Pasqua

Actualitzada 22/04/2019 a les 07:25
Feliç dilluns que segueix al primer diumenge després de la lluna plena un cop passat l’equinocci de primavera a l’hemisferi nord. O el que és el mateix: “Pasqua florida, els ous són meus”- que diuen a Encamp. Més enllà de la fe de cadascú, són dies de celebrar que som vius i que seuen cares noves al voltant de la taula. De retrobar-nos. Amb la fe -alguns-, i amb la tradició i les primeres vacances -la resta-. Les mones evolucionen sense perdre l’essència. En el fons, no és més que l’excusa per compartir. Perquè en certa manera d’això es tracta, de retrobar-nos amb el que som i amb el que hem estat sempre. De quina altra cosa serveixen els ritus sinó? Cal trobar els lligams que ens connecten més enllà d’idees i vivències. Ancoratges amb les tradicions gastronòmiques i culturals. Xai pasqual, que és molt més que un plat a taula. Suposo que aquesta és la cara més arquetípica de la Pasqua. Més enllà dels dies festius que anuncien la proximitat de l’estiu, que ja s’albira al calendari. Més enllà de comunions i casaments. Més enllà de l’escalfor que sembla que es vol obrir pas entre la pluja d’aquests dies. Ganes de sol, de guardar l’abric, d’allargar els dies. En el fons, el que val la pena és agafar temps per respirar, compartir i trobar aquest lligam invisible que uneix diverses generacions i que ens permet anar a l’essència de les coses. Dies d’esperança, de resurrecció, de retorn a un nou principi, en un cercle infinit que repetim des de temps immemorials. Temps de l’etern retorn -que deia Mircea Eliade-. Com l’operació biquini: l’etern retorn, passada la Pasqua.
  • #1 Núria
    (24/04/19 11:25)

    Encertadíssima la referència a Mircea Eliade que tan bé ho va explicar i també va saber interpretar la validesa dels nous mites dels nous temps. Ara, els substituts dels vells mites arcaics serien les estrelles de cinema, les estrelles de la cançó, els cracks de futbol i d'esports, en general...nous costums que es (ens) van imposant. Entenc que ens hem d'anar resituant al compàs del pas del temps però no sé pas si els nous mites i tradicions tindran la consistència dels arcaics. Els veig molt lligats, al meu modest parer, al culte (inconscient, de vegades) del poder econòmic. Aquí és on no hi sé trobar la solidesa dels patrons arcaics que han perviscut.

    Respondre
1
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts