Creat:

Actualitzat:

S’acosta Sant Jordi, un dia l’any en què els llibres, les roses i els dracs envaeixen amb la seva fantasia la rutina. Un dia d’aquells fantàstics en què desplegar les ales i fer volar el talent. Bon moment per repassar alguns tòpics literaris no per això menys excepcionals. Deia Gabriel García Márquez: “Con el tiempo todo pasa. He visto, con algo de paciencia, a lo inolvidable volverse olvido, y a lo imprescindible sobrar.” Tot és efímer i tot és volàtil, com els núvols arraconats pel vent de mar com la tempesta que amaina per tornar-se calma. Les tristeses es van esvaint amb el temps, es desdibuixen els sentiments a poc a poc, de mica en mica, com també decauen les alegries i els somriures més potents. Tot passa per sort… En un món ràpid, accelerat i profundament superficial, oxímoron, la fugacitat de l’instant és encara major. La literatura ara que s’acosta Sant Jordi està plena de temes recurrents i poderosos que posen de manifest la potència del pas del temps. Amors que semblen eterns es dilueixen amb la facilitat que es fon la neu. Roques indestructibles es trenquen a bocins per la pressió externa. Generals i dictadors invencibles cauen als peus del poble mentre la revolta dels febles ocupa els trons. I com en tot queda l’experiència i l’aprenentatge. Una bona manera d’exercitar-lo és llegint, històries reals o fantàstiques d’altres que han plasmat a seva saviesa en uns fulls de paper que ens expliquen les seves experiències o no perquè com deia també el mestre García Márquez, “la vida no és la que vius, sinó la que recordes i com la recordes per explicar-la”.

tracking