x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Un Coprincipat: vuit segles de mutacions

Durant 800 anys s’ha adaptat a les circumstàncies exteriors i a les demandes del poble andorrà
Actualitzada 11/04/2019 a les 21:53
    Lluís Vallès
Ara que sortim de quinze dies de campanya electoral i mesos de precampanya, cal fer un debat més assossegat i raonat de certes idees. En els darrers mesos hem sentit per part d’alguns candidats que el Coprincipat corria perill, sobretot si el parlament legislava sobre pràctiques prohibides per l’Església. Aquest discurs de la por reforça diverses idees: que el Coprincipat és fràgil, que és immutable, que condemna certes idees a ser tabús, i que limita l’expressió del poble andor­rà. Aquest article té com a objectiu mostrar que el Coprincipat és un model fort i robust, que durant els seus 800 anys d’existència s’ha adaptat a les circumstàncies exteriors i a les demandes del poble andorrà. En definitiva, des del 1278, el Coprincipat s’ha confrontat a qüestions més existencials que les que s’han plantejat en aquesta campanya. I sabeu què? Se n’ha sortit.
El Coprincipat no ha estat sempre tal com el coneixem el 2019: ha evolucionat tant per factors externs com per factors interns. Com ja és ben sabut, les funcions del Copríncep francès han recaigut sobre l’emperador, el rei de França i el comte de Foix, abans de recaure sobre el president de la República francesa. Fins i tot durant el període comprès entre el 1793 i el 1806, la funció de Copríncep francès va romandre vacant, com a conseqüència de la Revolució francesa i l’abolició dels privilegis feudals. En d’altres termes, la figura del Copríncep francès ha evolucionat profundament en aquests 800 anys.
L’evolució no ha estat sols en la forma, sinó que també en el fons. Com explica Nemesi Marquès en les Institucions Públiques del Coprincipat, els Coprínceps francesos varen absentar-se progressivament en l’exercici dels seus poders a les Valls durant els segles XVII i XVIII, fins al punt que les funcions legislatives van ser exercides exclusivament pels bisbes d’Urgell entre el 1766 i el 1778. Per contra, França es va llançar a una política de més presència al Principat a la segona meitat del segle XIX, amb el desplegament de serveis de l’Estat, com ara La Poste o les escoles públiques.
De la mateixa manera, amb el desenvolupament dels estats nació i del seu expansionisme, els Coprínceps esdevenen un mur de contenció envers la voluntat d’estats veïns d’annexionar Andorra. El bisbe Iglesias és el millor exemple d’aquesta funció protectora que adquireix el Coprincipat, quan manifesta en el seu discurs de jurament al Consell General, el 1943, que “Espanya no menystindrà de qualsevulla manera la sobirania d’Andorra”.
En d’altres paraules, la institució del Coprincipat, a l’inici fruit d’una simple divisió de competències entre dos senyors feudals, es transforma, adquireix i abandona funcions al llarg dels seus 800 anys d’existència, segons circumstàncies externes al Principat.
Paral·lelament, el Coprincipat s’ha anat adaptant a les demandes que han emanat del poble andorrà. Al segle XV, els andor­rans demanen formalitzar l’assemblea de la Vall; els Coprínceps acullen favorablement la proposta i es crea l’any 1419 el Consell de la Terra. L’àmbit competencial d’aquesta institució es limita al principi a la “facultat econòmica de tota la terra d’Andorra” i a “vetllar per la conservació de les seves llibertats, immunitats, privilegis…” (Antoni Fiter i Rosell, Manual Digest). A poc a poc, el Consell assumeix la competència en matèries que eren considerades competència exclusiva dels Coprínceps, com ara pel que fa a la residència d’estrangers a Andorra. Aquest creixement competencial s’acompanya de l’eixamplament del cos polític, al qual els Coprínceps acaben assentint: la Nova Reforma del 1866 dona el dret de sufragi a tots els caps de casa, l’any 1933 s’adopta el sufragi universal masculí i l’any 1970 es reconeix el dret de sufragi de les dones.
Tanmateix, el canvi més radical del Coprincipat arriba amb la Constitució. Els Coprínceps van acceptar la cessió de competències que havien exercit durant segles, en especial la competència en matèria de política exterior i de justícia. La primera s’andorranitza amb la creació del ministeri d’Afers Exteriors i la segona ho fa progressivament. L’evolució del Coprincipat per factors interns es podria resumir de la manera següent: “Quin pare d’entre vosaltres, si el seu fill li demana peix, en comptes de peix li donarà una serp?” (Lluc 11:11).
En definitiva, el Coprincipat ha estat constantment sotmès a mutacions en els seus vuit-cents anys d’història; la seva fisonomia ha evolucionat i, indubtablement, seguirà fent-ho en el futur. Escudar-se en el Coprincipat per eludir qüestions polítiques o socials no és sols desconèixer la història del nostre país, sinó que també és vehicular idees errònies sobre el Coprincipat. És, sobretot, menystenir la fortalesa i la capacitat de resiliència del nostre model aviat mil·lenari.
Etiquetes
  • #9 Joan
    (12/04/19 14:11)

    Lluís va dir..
    Entenc que vols dir que el coprincipat es pot anar adaptant a les circumstàncies. No crec. És probable que la majoria social del nostre país sigui favorable a l'aplicació a ANDORRA de l'avortament en els tres supòsits bàsics. La doctrina catòlica és IMMUTABLE en aquest apunt: l'avortament és la mort d'un ésser humà, d'un individu amb dret a la vida des del mateix moment de la fecundació d'òvul. I els homes i dones del 2019 no acceptem la pobresa moral de l'article 45,2 de la constitució: "l'acte [llei] pot ésser sancionat amb la signatura d'almenys d'un del coprínceps". Quantes lleis no ha firmat el copríncep episcopal? D'Aquest carreró sense sortida se'n surt via referèndum sobre la continuïtat del coprincipat.

    Respondre
  • #8 Lluís
    (12/04/19 13:16)

    Xell va dir..
    El que vull dir és que el Coprincipat no és una institució immutable, i que alhora es compatible amb les aspiracions socials i polítiques dels andorrans.

    Respondre
  • #7 Dolors
    (12/04/19 09:09)

    L'antiguitat del coprincipat i la seva pervivència fins avui, deixant de signar el Sr. bisbe actualment cada dia més i més leis, no garanteix el seu futur. L'article pro-coprincipat (?) del Sr. Vallès n'és una prova. Han caigut tantes antiquíssimes religions al llarg dels segles! Tanmateix, jo soc cristià i vull que el Bisbe i el bisbat de la Seu segueixin. Jo sé el que he de fer. Però l'Andorra del segle XXI no és catòlica. El Sr. Vallés s'ha quedat aturat en els temps en què el copríncep que arribava de la Seu era rebut per una població que el reverenciava i que el rebia a Sant Julià, la plaça plena, tots mudats i de festa, amb arcs de triomf fets de boix i fulles de tabac. Referèndum i potser república, que ens farà més senyors del país i de les seves lleis.

    Respondre
  • #6 Julià
    (12/04/19 08:39)

    L'articulista afirma que "el Coprincipat és un model fort i robust". Segur que la majoria dels andorrans, al 2019, accepta la teocràcia que representa el Sr. Bisbe? Tot i que estem exclosos del debat, som molts els catòlics que avui volem un bisbe que sigui solament bisbe del Bisbat d'Urgell, una institució, la del bisbat, que deriva dels dotze primers seguidors de Crist, cosa que ens permet situar-la històricament a dos mil anys, molts més que els vuit-cents que esmenta el Sr. Vallès.

    Respondre
  • #5 Pot
    (12/04/19 08:21)

    Article excellent!sempre és interessant contextualitzar aquests temes actuals que finalment no ho són tant...

    Respondre
  • #4 Ermengol
    (12/04/19 08:09)

    Quan parla de la: "resiliència del nostre model aviat mil·lenari.", sembla, Sr. Vallès, que al coprincipat li augura vostè gairebé la vida eterna. A les eleccions s'ha parlat d'un sol dels temes que confronta la doctrina catòlica amb la més que probable majoria de la població d'Andorra: l'avortament. Vostè creu que el Vaticà acceptarà, per exemple, que la plaça davant de l'església d'Andorra la Vella estigui ocupada per manifestants a favor dels tres supòsits bàsics de l'avortament quan el Sr. Bisbe estigui celebrant la missa a l'interior de l'església?

    Respondre
  • #3 Nedar i guardar la roba?
    (12/04/19 07:49)

    Sr. Vallès, per més que l'article 45,2 de la constitució estableixi que: "l'acte [la nova llei] pot ésser sancionat amb la signatura d'almenys d'un dels coprínceps", el copríncep-bisbe, encara que no signi, se'n fa co-responsable al no oposar-se amb tota la força a aquesta llei/lleis, renunciant si cal al seu càrrec. Dimitir o renunciar ho fa regularment molta gent per coherència moral. malauradament, el seu escrit oblida la dimensió ètica. Al voler blindar el copríncep de la Seu, els pares de la constitució no contemplaven que la sensibilitat ètica evolucionaria a ser cada cop més exigent.

    Respondre
  • #2 Xell
    (12/04/19 07:20)

    Defensa vostè que el copríncep episcopal pot seguir deixant de signar lleis que li presenta el Consell General en nom de la majoria de la ciutadania?

    Respondre
  • #1 Joan
    (12/04/19 07:15)

    No acabo d'entendre realment quina és la seva tesi/allò que defensa.

    Respondre
9
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts