Foc i lloc
Elegits
600 anys del “pusquen elegir e assignar...” I fins avui!
Escric aquest Foc i lloc diumenge, com sempre. Aquest 7 d’abril, però, Dia mundial de la salut –veig al calendari, ho és també a Andorra de la salut democràtica, tot i el perillós procés d’involució que viuen les democràcies europees en aquests moments, sense endevinar encara les seves greus conseqüències polítiques.
Escric, òbviament, amb l’orella atenta als salts que el dau va fent damunt les taules de l’escrutini. Es aquell dau llançat que diuen que va dir Juli Cèsar en creuar aquell rierol que feia de frontera. Entre salt i salt del dau em ve al cap el lingüista Lakoff –aquell que no volia que penséssim en un elefant– quan sosté que no sempre els ciutadans voten pels seus interessos, sinó també per la seva identitat i pels seus valors. Per aquells amb qui se senten identificats. I no diguem si la seva identitat encaixa amb els seus interessos. Guanya el partit o model polític que aconsegueix imposar els seus marcs mentals, aquell que amb el seu discurs públic aconsegueix guanyar la batalla de la comunicació.
En tot cas s’ha acabat la poesia i ara comença la prosa. La meva enhorabona als elegits. Una felicitació especial enguany quan aquests dies fa 600 anys que un tal Andreu d’Alàs, fent palès que Andorra vivia en relació amb els veïns, rebia la resposta favorable de Francesc de Tovia, bisbe d’Urgell, a “...atorgar e ordenar que de aquí avant, cascun any una vegada, lo Consell, tot generalment, de la dita vall, en un lloch de aquella ajustat, pusquen elegir e assignar dos o tres hòmens de cascuna parròquia... e puscan fer e elegir síndich o síndichs, missatger o missatgers, los quals hagen poder de pertractar, procurar e prosseguir los dits fets e negocis, en juí e fora juí, aixís com si per tots los hòmens ajustats de les dites valls eran elegits e constituïts...”
Naixia de forma permanent i estable un òrgan més reduït de representació, el pas d’un sistema assembleari, de tota la universitat de les valls, a un sistema de delegació i mandat: el Consell de la Terra. El disseny d’un nou marc de funció i de sentit. La nostra identitat. Som la nostra memòria i també la dels nostres avantpassats. Res, 600 anys del Consell de la Terra. I fins avui. Per molts anys més!