x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
La tribuna

Jacinta Ardern, de l'anonimat a la popularitat

L’atemptat de fa unes setmanes ha posat d’actualitat Nova Zelanda
Actualitzada 08/04/2019 a les 21:02
Els greus atemptats acorreguts a mitjan març a Nova Zelanda (Oceania), on un supremacista blanc, Breton Tarrant –que ara s’ha sabut que va finançar l’extrema dreta alemanya amb 1.500 euros–, va matar a sang freda unes 50 persones musulmanes i en va ferir unes 50 més quan resaven a dues mesquites de Christchurch, ha posat d’actualitat aquest petit país d’Oceania que està a uns 2.000 quilòmetres al sud-est d’Austràlia i, especialment, la seva primera ministra, Jacinda Ardern, gràcies a la decidida reacció de pacificar el país i no donar suport als que volen practicar la dita bíblica de l’ull per ull. La seva reacció de posar-se al costat dels afectats, en aquest cas musulmans, ha contribuït a no agreujar un clima de molta tensió emocional. A més, ha anunciat que el seu govern prendrà mesures per restringir la venda i possessió d’armes semiautomàtiques, d’estil militar, i els fusells d’assalt (al revés del que pensa, per exemple, Donald Trump, president dels EUA).
Vegem, breument, com és aquest país, Nova Zelanda, i qui és la primera ministra, la senyora Jacinda Ardern.
Nova Zelanda, Estat d’Oceania, està format per un arxipèlag al sud-oest del Pacífic; amb una extensió de 267.800 quilòmetres quadrats i uns cinc milions d’habitants (la meitat del territori d’Espanya, aproximadament). Capital, Wellington. Llengua oficial, l’anglès.
Situat a uns 2.000 quilòmetres al sud-est d’Austràlia, el país està format per dues grans illes. La del nord concentra el 75% de la població. La del sud, en canvi, té un relleu més contrastat dominat pels Alps neozelandesos. La població és essencial d’origen britànic; els indígenes (maoris) representen un 10% del total de la població. A l’illa del sud hi ha la ciutat de Christchurch, lloc del atemptats. Nova Zelanda és sobretot un país ramader (carn, llana, pell, productes lactis), que són la part més important de les exportacions. La Gran Bretanya l’any 1838 decideix organitzar la colonització i després de guerres imposà una àmplia autonomia. Va participar en la Primera Guerra Mundial i també en la Segona com a part de l’Imperi Britànic. El 1951 signa amb els EUA i Austràlia un tractat tripartit que estableix el Consell del Pacífic (Anzus). El govern s’alterna entre el Partit Laborista i el Partit Nacional.
Vegeu ara un perfil de la seva primera ministra, Jacinda Kate Laurell Ardern. Neix l’any 1980 a Hamilton (la quarta ciutat del país en nombre d’habitants). Filla d’un policia, la seva mare es guanyava la vida servint en un menjador social. En el si de la mateixa fou criada amb la doctrina mormona, religió que més tard abandonaria pel seu posicionament contra els homosexuals. Amb només 17 anys entra com a voluntària al Partit Laborista de Nova Zelanda. Acaba els estudis universitaris i es desplaça a la Gran Bretanya, on treballa un parell d’anys al gabinet de Tony Blair, líder laborista. Seria elegida presidenta de la Unió Internacional de les Joventuts Socialistes. L’any 2008 torna a ser al seu país on seria elegida diputada. La seva popularitat creixia com l’espuma i l’any 2017 el Partit Laborista l’elegeix com a líder de la formació socialdemòcrata. Pacta amb els Verds i amb Nova Zelanda Primer essent elegida primera ministra. Tenia 37 anys. I essent cap de Govern va parir la primera filla deixant clar els principis de feminista i progressista.
L’oposició, però, no li veu tantes virtuts i critica que el seu objectiu estrella de posar fi a la crisi de l’habitatge ha quedat en no-res. A més, hi ha col·lectius com els conductors d’autobusos o el d’infermeres que no accepten les seves propostes i ja li han muntat protestes i vagues.
Però el que la majoria valora positivament davant del brutal atemptat sofert és la immediata reacció, els gestos, les promeses de no permetre que el país caigui en mans de l’odi, la discriminació, el racisme. Els terroristes, els supremacistes, veuen la diferència entre ètnies i volen eliminar-les amb la violència. Jacinda Ardern, en canvi, predica el respecte a ser diferents i buscar els punts en comú. L’empatia no pas l’enfrontament. Abona el diàleg, la tolerància, i avançar junts per aconseguir cotes superiors de benestar i pau per a tothom.
La seva popularitat, ara mateix, està pels núvols. El perill és que s’ho cregui. Que s’agomboli en un populisme fàcil, a fer promeses i a no complir-les. El temps ens dirà si realment té fusta de líder autèntica que fa allò que promet i refà el clima de convivència que hi ha hagut fins que va aparèixer el diable en forma d’un criminal sense escrúpols sembrant el terror i l’odi.
Caldrà seguir quines seran les seves passes, el que diu i, sobretot, el que fa. Ens fan falta altres Jacinda Ardern a Nova Zelanda i a d’altres llocs del món.
Que el seny guanyi la rauxa.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts