Foc i lloc
Una nova política que arriba per quedar-se
d’Acord és una forma de fer, amb diàleg
i consens i respecte a les idees dels altres
Avui conclou la campanya electoral de les eleccions generals. Han estat mesos de preparació, reunions internes i treball a casa. Hores d’anar amunt i avall. També dies per parlar amb la ciutadania. D’escoltar-la. De prendre moltes notes. En el fons, d’aprendre. S’han succeït actes, debats, reunions de poble i amb col·lectius. Ara tot això ja està a punt de passar pàgina. Tal com diuen, ara cadascú recollirà els seus fruits.
El resultat del 7 d’abril dependrà de la manera de fer política de cadascú, del seu model d’Andorra, de les propostes cap a la ciutadania, i moltes vegades per sobre de tot això, de les persones dels equips de les candidatures. Fa un any, davant de la greu situació en què es troba el país, vam decidir que el PS i Liberals, mantenint les nostres diferències, havíem de fer l’esforç d’unir-nos a les parròquies per defensar un programa comú amb mesures com la reforma del sistema electoral. Va néixer d’Acord.
La següent fita va ser oferir programes per a cada parròquia. I ens vam tornar a posar d’acord. Cadascuna té accions específiques que desenvoluparem des del Govern i el Consell General. Un altre gran repte assolit va ser confeccionar les llistes. Avui som l’única opció política que s’ofereix als electors de les set parròquies d’Andorra.
Però d’Acord és molt més que programes i candidatures. És una nova manera de fer política, amb diàleg, consens i respecte per les idees dels altres. I gràcies a aquesta nova manera de fer, hem aconseguit amb èxit fer tres campanyes a la vegada. La nacional del PS, la de Liberals i les parroquials de d’Acord. La coordinació no ha estat sempre fàcil però gràcies a tres grans equips de campanya –aprofito per agrair-los la bona feina–, ho hem fet.
Aquesta nova manera de fer política ha vingut per quedar-se. S’ha acabat passar la piconadora amb les idees dels altres com s’ha fet aquests darrers anys. Andorra i els seus habitants es mereixen que els polítics, tot i mantenir les nostres ideologies, treballem plegats, parlem i arribem a acords. Només queda esperar que el dia 7 d’abril ningú que tingui l’opció de votar es quedi a casa, com també espero que la nova forma de fer política de d’Acord rebi el màxim de suport. Andorra necessita un canvi!