Elegirem

Les eleccions generals d’enguany faran història.

Mai tant com ara, unes eleccions a Andorra s’hauran vist indirectament influenciades per contingències exteriors, principalment d’àmbit sociològic.

Alguns diran: “És normal, Andorra no pot viure tancada dins les seves muntanyes”, i tindran raó.

De fet, Andorra no ha viscut mai tancada dins les seves muntanyes: terra d’acolliment des de la guerra civil d’Espanya, ho ha continuat sent al llarg dels anys, i la seva vida sempre dependrà dels tractes fronterers.

No, les contingències exteriors que ens influencien són d’un altre àmbit, i afecten el registre emocional de la ciutadania del nostre petit Estat.

Totes les candidatures que postulen en aquestes eleccions s’han vist afectades per aquest fenomen. Algunes el cultiven i l’acompanyen, d’altres el combaten, la més propera a l’equip sortint marca un posicionament més mesurat.

D’aquesta influència, l’exemple més clar ve donat per la recurrent temàtica de l’avortament. Tot­hom convindrà (tret d’algun maniqueu) que l’eventualitat de legalitzar-lo a Andorra no constitueix ni una opriment urgència, ni una vital necessitat.

Es tracta d’un posicionament personal i íntim que ha derivat en legítim debat social.

I què constatem?

S’han despertat uns sobtats furors per la defensa de “drets humans” i, per les dones, de “drets a decidir”, que en clau emocional no s’allunyen gaire d’apassionaments que es veuen arreu.

Més encara: l’eventualitat d’haver de fer front a una renúncia dels nostres Coprínceps es veu menystinguda i fins i tot desitjada per alguns malgrat que, inevitablement, generaria molt seriosos problemes en clau econòmica, de sobirania i de representativitat.

Aquí també, l’ideal d’una “república”, anhelada en altres llocs, pot haver fet contagi.

El present escrit no té la més mínima voluntat de comentar un panorama que no és el nostre. Només tenim a bé evocar-lo, fent remarcar que problemes exteriors poden haver filtrat fins al cor o les tripes de molts dels nostres conciutadans.

Com que la passió no és bona consellera, i tornant al debat sobre l’avortament, està ben clar que mereix serenor, lluny de pol·luents externs, siguin aquests d’àmbit polític o emocional.

La solució, i ja la trobarem, no ha de ser (ni serà) immediata, ni urgent, ni compulsiva.

Ni contra ningú.

Molts de nosaltres anirem a votar, diumenge vinent, encara que puguin romandre dubtes sobre el sentit del vot.

En el moment de decidir, a menys de ser militants d’alguna opció postulant, cap de les candidatures ens haurà satisfet el cent per cent.

Aquesta realitat és il·lustrada pel comentari recurrent al carrer: “Encara no sé el que votaré, però ja sé el que NO votaré…”

I si els dubtes ens segueixen fins a l’aïllador, el vot en blanc pot semblar la solució per a l’indecís.

Doncs no.

No en aquestes eleccions. El vot en blanc no té cabuda en un context de crisi econòmica i a les portes d’una possible crisi institucional major, d’efectes desconeguts.

Tenim l’esperança que l’elector anirà més enllà del brillant de certes promeses, valorant-les en clau d’estabilitat social i de convivència. I només podrà fer-ho net de pol·lucions i de passions paràsites.

Perquè al nostre parer, algunes propostes poden resultar individualment pertinents i fins i tot innovadores, però generaran unes fortes sotragades que la fragilitat i la conjuntura del nostre petit país no suportaran.

Dites propostes, que l’elector sabrà detectar, són significatives d’un tarannà polític ben poc prudent: el benestar comú no vindrà per empentes, encara que aquestes anessin en bona direcció, cosa que queda per demostrar.

La Constitució del 1993 ens ha donat un dret i una obligació.

Tenim el dret de definir conjuntament el rumb polític d’Andorra, però també tenim l’obligació de mantenir el nostre petit vaixell en bon estat, sense menar-lo prop dels esculls si la situació no ho imposa.

I malgrat els problemes reals o els cants de sirena, avui res ho imposa.

Una butlleta en blanc deixa via lliure a les opcions que volem evitar.

Elegirem una de les candidatures perquè sabem quin tipus de país NO volem.