Propostes

DA anuncia propostes noves i imaginatives en el seu programa electoral. Un dels plantejaments és incrementar l’oferta d’habitatge de lloguer per moderar els preus.
La proposta em sembla molt bé, però en els vuit anys que ja han passat del mandat de DA, per què no han fet res al respecte? Ara mateix, resulta que aquesta és una urgència social. Abans no ho era?
En campanya electoral sempre es fan moltes propostes electoralistes que després no arriben enlloc, no s’acompleixen. I això val per a tots els partits o grups polítics.
Els programes electorals s’haurien d’analitzar detingudament, no tan sols en campanya, sinó després i durant tot el mandat dels guanyadors, per poder recriminar allò que van prometre i no fan o no han fet.
El problema és que tan sols recriminen aquests fets els que han quedat a l’oposició i a la llarga es transforma en pura crítica sistemàtica.
D’alguna manera hauria de poder parlar de nou el poble, per exemple en alguna reunió, on es poguessin fer preguntes. Que no sigui tan sols en una sessió de Consell que no segueix pràcticament ningú.
El poble en general tan sols compta en campanya electoral, després ja no serveix de res un cop ja ha votat.
Algun referèndum de tant en tant tampoc aniria malament. Deixar-ho tot en mans dels elegits fins al cap de quatre anys no ajuda, no serveix de gaire. Al final, no s’acompleix tot allò que s’ha promès i els programes electorals queden en l’oblit fins a noves eleccions. Aleshores, tornem a començar amb noves promeses electorals.
Tot plegat és una roda que no s’acaba mai més.