Nomenaments analògics?

Aplicar la transparència a l’Administració és com dir sempre la veritat. Aquell que ho fa, mai ha de recordar-se de cap mentida i pot viure ben tranquil. Per això, cal un Portal de Transparència, a través del qual la ciutadania pugui accedir a la informació pública. Un accés regulat per una llei de transparència i bon govern, àmplia i contemporània. Han estat dos els intents de dotar-nos d’una llei d’aquesta mena. Un de demòcrata i un de liberal, ambdós sortosament frustrats. El darrer només pretenia obligar el Govern de torn a facilitar informació als membres del Consell General. Però amb un efecte col·lateral per a la ciutadania, ja que hagués permès institucionalitzar els sempre pantanosos secrets d’Estat. En el primer s’arribava a plantejar la possibilitat de condemnar un conseller general que revelés informacions a tres anys de presó i fins a cinc d’inhabilitació. Tota una declaració d’intencions sobre el dret a la informació. Per això, cal parlar clar sobre una llei que eviti els conflictes, les suspicàcies i les mentides que acaben erosionant la confiança en les institucions. Perquè només allò que és transparent no pot ser embrutat amb rumors i maledicències. Per exemple, els conflictes generats pels nomenaments dels càrrecs de confiança. Si aquests es poguessin consultar en un portal de transparència, no caldria ni fer demandes parlamentàries, ni que fossin publicats als diaris, com els papers de Panamà. Només cal un portal web i un cercador per poder trobar un nom, filtrar per ministeri, departament o càrrec. De fet, el BOPA nostre de cada dia ja ofereix certa transparència, publicant les contractacions del personal funcionarial. Tanmateix, el Sipaag afirma que les contractacions de personal de relació especial, uns càrrecs de confiança que són nomenats discrecionalment pels polítics, no s’hi publiquen. Per aquest fet, el conflicte està servit. Al capdavall, no es tracta només d’una qüestió de transparència, sinó que aquesta informació es imprescindible per comprovar si estan qualificats per exercir la seva funció, que sovint és d’alta responsabilitat. Finalment, cal recordar que només Josep Roig, el candidat de Progressistes-SDP a cap de Govern, s’ha referit a la qüestió. Ell proposa la delimitació dels càrrecs de confiança per evitar “que puguin suposar una ingerència d’interessos partidistes a l’Administració”.