Les set claus
El vot dels residents
Un comú és quelcom més que un ajuntament espanyol, que una ‘mairie’ francesa
La divisió administrativa d’Andorra en set Parròquies, regentades respectivament pels set Comuns, amb capacitat d’autogestió atribuïda per la Llei de Competències, confereix opinions contraposades en matèria de participació electoral. El model socialista és molt clar i considera que els residents no andorrans, amb una certa antiguitat, haurien de poder escollir i poder votar en les eleccions comunals. Les raons esgrimides fan esment de disposicions del Consell d’Europa, on en certs països el resident no nacional disposa del dret de vot en les eleccions municipals. També diuen que si un ciutadà paga i liquida impostos, automàticament hauria d’equiparar-se al ciutadà nacional. El model liberal estaria situat a les antípodes del model socialista i jo personalment el subscric. Cal, però, raonar-ho:
Quan un ciutadà té uns ingressos, una renda, utilitza serveis i regenta un comerç, una indústria o una Societat, aquest ciutadà, aquesta persona física o jurídica ha de contribuir en la mesura que marca la Llei. Estaríem parlant de drets i deures econòmics i no pas polítics. És totalment indiferent la seva nacionalitat i una cosa no va lligada amb l’altra.
Un Comú és quelcom més que un ajuntament espanyol, que una mairie francesa. Podem assimilar un Comú a una Autonomia espanyola, a un Conseil Regional francès, a un Land alemany, a un Cantó suís, a un Estat d’EUA, territoris on el ciutadà resident no nacional no disposa de drets polítics i electorals. És més, la reciprocitat en ajuntaments espanyols i en mairies franceses envers els Comuns andorrans brilla per la seva absència.
Diuen que a D’ACORD, socialistes i liberals s’hi han posat d’acord. Dubto que els votants liberals que no combreguen amb el “vot dels residents” s’enganyin a ells mateixos, dipositant una papereta a l’urna, on consta un candidat socialista, que en el cas hipotètic de resultar elegit impulsarà accions contràries al seu criteri.