Oda als polítics

Sovint es parla amb lleugeresa i menyspreu de la classe política, entenc que a vegades amb sòlids arguments: heliports a indrets inversemblants, concurs de casino abunyolat, projecte The Cloud sense previsió, compra d’accions d’AVATEL per part d’Andorra Telecom, però, no hem de caure en el parany de la generalització, ni tots els àrabs són terroristes, ni tots els gitanos són “trapeceros” (tal com increïblement els defineix la RAE), molts dels polítics d'Andorra som gent normal, sí, del carrer, que pensem que tots algun dia hauríem de contribuir a la construcció del nostre país temporalment des de l’àmbit de qualsevol partit, plataforma o associació ciutadana, que prioritzem, com no hauria de ser d’una altra forma, el benefici de la ciutadania per sobre dels poders fàctics o personals. No són poques les nits que després dels rigorosos menesters familiars em dirigeixo a reunions del nostre comitè polític només buscant la satisfacció d’haver fet un pas més, i com jo molts andorrans de tots els partits polítics d’Andorra, així em prenc la llibertat de demanar respecte per a totes aquelles persones que inverteixen molt del seu temps a construir el nostre futur, amb encerts i errades, la majoria de vegades sense res a canvi, ja que no tots tenen un retorn remunerat, i són aquestes les que hem de protegir, per tal que no deixin d’aportar i contribuir al benestar i futur de tots. El nostre sistema polític hauria de ser respectat quant a tots els atacs personals que puguin sortir als mitjans de comunicació; la democràcia també es mesura en la llibertat perquè tothom pugui presentar-se amb qualsevol partit sense por que s’investigui la seva vida privada. Que qualsevol que es dediqui a la política no tingui por d’expressar-se lliurement o de rebre pressions des de la classe empoderada. I si no protegim la nostra democràcia, ja ho sabeu, ens veiem a l’infern.