Pell de paper

minimalisme. sí, ja sé que esteu acostumats a la carol: paraulotes i grans preguntes, reivindicacions sorolloses, conviccions íntimes fetes hipòtesis i hipòtesis elevades a tesis, somriures fins i rialles sorolloses. però avui us faig saber que hi ha altres carols i us en presento un: el meu nebot albert, que acaba de publicar el seu primer poemari. es titula regalimant tinta entre el tu i jo (editorial vitel·la) i se’ns bada com un tractat d’amor en clau minimalista.

l’albert, filòleg i bibliotecari, lector i poeta, amant i amat, ens descriu l’amor com una lectura de l’ésser estimat, com si la pell del tu fos un paper escrit on el jo pogués llegir els brins de vida: “anit vaig llegir-la, / a l’albada hi torno, / una vegada i una altra”. i fuig dels constrenyiments literaris: ni majúscules, ni rima, ni mètrica, gosaria dir que ni tan sols estrofes. lluny de qualsevol influència retòrica, defugint constantment tot preciosisme, simplement ens ofereix versos, petites perles poètiques que respiren, sense ser-ho, l’aire concís i auster dels haikus i de les tankes, com si l’autor-lector fos un mag en l’art de crear microclimes quasijaponesos. a més, apassionat i fomentador de la lectura i lector desmemoriat com s’ha autodefinit alguna vegada, ens convida a compartir amb ell –a “llegir”– les seves sensacions: “si algú llegeix aquest vers / t’obviarà. // ni s’imagina l’escalfor del teu sexe. // llegiu-lo! // en noteu el goig?”. perquè, desenganyem-nos: tot pot ser llegit i la lectura (l’amor) és companyia. l’albert ens ho confessa: “no he estat mai sol / ni tan sols al ventre de la mare” (ara us hauria d’explicar qui és en joaquim, l’altre meu nebot, però en parlarem un altre dia) i després va arribar l’amada, amb qui comparteix el sexe, el cor, la por, el dolor (la dolors), els fills –“quan nasqueren / vaig comptar-los els dits / fins a cinc”–, el combat de l’amor i de la vida amb aquella recança infinita que li fa confessar que té por “que la mort em deixi sol”.

us animo a llegir-lo, però vigileu, que ell mateix, com a bon carol, no es guarda cap roc a la faixa i us adverteix ja d’entrada: “no em llegiu si no sou lectors”, que és com dir: “no m’estimeu si no sabeu estimar”.