I ja en són vuit, d'anys

Ja fa vuit anys que es va iniciar el conflicte a Síria. Vuit anys de fugides, de bombardejos, de ciutats assetjades i de milions d’infants i les seves famílies en situacions deplorables. Vuit anys que vuit milions d’infants necessiten l’assistència humanitària més bàsica. Vuit anys que a l’Unicef continuem esperant que l’any vinent no s’hagi de marcar l’aniversari d’una guerra brutal contra els infants.

De tant en tant, veiem a la premsa internacional titulars com Brutal ofensiva que podria ser l’última de la guerra de Síria, però aquesta fi al conflicte no arriba i el 2018 ha estat un any molt dolent per als infants sirians, víctimes innocents d’aquesta guerra: es calcula que l’any passat cada dia van morir tres nens i es va atacar una escola o un centre de salut, impedint que els infants puguin anar a l’escola o rebre assistència sanitària. I malauradament el 2019 no està tenint millors estadístiques, més aviat al contrari.

Des del 2011, es calcula que han nascut uns cinc milions d’infants dins de Síria, als països d’acollida o bé de famílies presumptament associades a grups armats extremistes, i aquests nens i nenes l’únic que han viscut ha estat la guer­ra, res més que la guerra. I tots i cadascun d’ells tenen dret a una infància i mereixen una millor oportunitat a la vida. I amb aquest objectiu treballen les ONG a Síria o als països veïns, oferint-los suport psicosocial i la música, igual que el joc i l’esport són una eina bàsica per superar els traumes que pateixen. Cantar, fer música o tan sols fer soroll s’ha demostrat com un remei senzill i efectiu per retornar-los una mica de normalitat, de rutina a les seves vides, juntament amb el fet d’anar a l’escola o tornar a jugar. Les cançons reuneixen nens, nenes, famílies, comunitats i ajuden a reconstruir les seves vides donant-los un bri d’esperança en un futur millor que esperem que arribi aviat i que no haguem de dir: “I ja en són nou.”