Cinc anys de la invasió de Crimea

Avui es compleixen cinc anys de la invasió de Crimea per part de Rússia.

Contràriament a la versió a bastament divulgada pels ventiladors russòfils Crimea mai abans no ha pertanyut a Rússia sinó que formava part de la Unió Soviètica perquè Rússia en tant que estat només existeix des del 1991.

Crimea pertany a Ucraïna des del 1954 any en què, coincidint amb la celebració del 300 aniversari del tractat de Pereyaslav, el Soviet Suprem ho va decretar per unanimitat.

La invasió de Crimea respon a la política de Putin de castigar Ucraïna per la seva aproximació a Europa. D’aquesta manera Putin pretén combatre un dels seus principals malsons, veure la Plaça Roja de Moscou plena de manifestants que com els ucraïnesos també reivindiquin una aproximació a la democràcia europea. Tot arribarà.

Fins llavors, des de temps medievals, els habitants de Crimea eren els tàrtars que varen constituir-se com a república l’any 1921. Crimea va ser ocupada per l’exèrcit nazi durant la Segona Guerra Mundial i posteriorment alliberada per l’exèrcit soviètic del qual més de 6 milions de morts varen ser ucraïnesos. Stalin va procedir al genocidi dels tàrtars en deportar-los a Siberia l’any 1944, i actualment d’una població de 2 milions d’habitants només el 12% són autòctons.

Geogràficament, Crimea és una península que pertany a Ucraïna si ens confinem a una estricta evidència. Per lluitar contra aquesta lògica, Putin va fer construir un pont de 17 km amb un cost de més de 4.000.000.000 (quatre mil milions) de dòlars, però la raó desmenteix clarament els seus desitjos i només cal consultar un mapa per constatar-ho.

Sigui com sigui en cap cas i en ple segle XXI es pot envair i annexionar militarment una part d’un Estat sobirà reconegut per la comunitat internacional. Els litigis han de ser debatuts dins els marcs jurídics amb què la democràcia s’ha investit per poder reivindicar els drets. Però Rússia sap que no té raó i per això va optar per la utilització de la força.

Arribats a aquest punt cal recordar que Ucraïna, que era la posseïdora de la potència atòmica de la URSS, va procedir voluntàriament al desarmament nuclear del seu arsenal de més de 1.800 bombes nuclears similars a les utilitzades a Hiroshima, i per aquest motiu els Estats Units, Gran Bretanya i Rússia van firmar el memoràndum vinculant de Budapest el 5 de desembre del 1994 pel qual es comprometien a defensar la integritat territorial d’Ucraïna de qualsevol atac exterior.

El text signat diu exactament: “Els Estats Units d’Amèrica, la Federació Russa i el Regne Unit de Gran Bretanya firmen la seva obligació de respectar la independència i sobirania d’Ucraïna i les seves actuals fronteres, es comprometen a defensar-la de qualsevol ús de força extern contra la seva integritat territorial i independència i no utilitzar mai cap de les seves armes contra Ucraïna”.

Aquest incompliment s’afegeix a molts altres que corroboren el convenciment majoritari que els acords firmats per Rússia no són més que paper mullat.

La violació d’aquesta obligació oficialment firmada va provocar la reacció dels països occidentals que varen decretar una sèrie de sancions que Rússia pateix encara avui, però que admet perquè en realitat ho paga un poble sotmès i enganyat per una desinformació unilateralment dirigida que els repeteix contínuament que són víctimes de l'imperialisme d’occident..

Mentrestant, el poble malviu amb uns salaris mitjans de 120 euros mensuals, l’índex de mortalitat més precoç d’Europa i una economia totalment fallida que ha aniquilat l'escassa indústria de què disposava i no ha sabut crear pràcticament cap font nova d’ingressos.

Així, Rússia que depenia en un 60% de les matèries primeres del seu ric subsòl l’any 1991 depèn en un 95% dels seus recursos energètics naturals després d’haver malbaratat la seva indústria metal·lúrgica, automobilística i de transformació, conservant essencialment la indústria d’armament.

Durant els 5 anys transcendits des de la invasió, Ucraïna pateix també la ingerència russa en el moviment separatista de les seves províncies orientals del Dombas on els seus agitadors aprofiten de l’ajut no dissimulat d'importants recursos econòmics i militars. La Missió d’observació dels Drets Humans de l’ONU enregistra 3.023 civils morts i més de 9.000 ferits des de l'inici del conflicte. En l'intent de justificar la seva mitjanceria pren força l'argument que Rússia va intentar abatre un dels seus propis avions amb el propòsit de culpar els ucraïnesos però es varen confondre i en realitat varen destruir un avió civil amb 298 passatgers majoritàriament holandesos (vol MH17 de Malassian Airlines del 17 de juliol de 2014). Acabada ara la instrucció l'imminent judici d’aquesta agressió pot suposar gravíssimes conseqüències a les exaccions russes si aquesta hipòtesi es confirma.

Andorra també ha patit conseqüències econòmiques sobretot en el sector turístic. Val a dir, però, que de l'anomenat turisme rus més del 50% és procedent de l'Azerbajan, Geòrgia, Ucraïna i altres repúbliques procedents de l'extingida Unió Soviètica. Sigui com sigui aquesta, és la nostra solidària aportació a una causa internacional justificada per evitar que el món esdevingui una jungla sense ordre ni llei.

Cal esperar que l'exemplar línia adoptada per la totalitat de la comunitat internacional tingui continuïtat i persistència, cosa difícil coneixent l'obstinació de Putin que posseïdor de la síndrome de l'escorpí que no podent evitar la seva inclinació a fer mal va morir ofegat després de matar la granota que el transportava a l’altre costat d’un llac.

És amb ments torçudes com aquesta que ens toca ballar, però és necessari defensar i fer respectar els drets i l’ordre internacional, d’altra manera caldria qüestionar-se si tornar Bretanya als romans i Andalusia als àrabs.

Andorra no té gaire informació sobre la invasió d’Ucraïna per part de Rússia i el cinquè aniversari és una ocasió.

* Antoni Zorzano Riera, Cònsol honorari d’Ucraïna en el Principat d’Andorra