Foc i lloc

La igualtat de gènere

El sector públic ha de donar exemple

Creat:

Actualitzat:

No fa gaire, la columna d’opinió de Susanna Vela qüestionava que hagi existit governança, és a dir, participació social en la presa de decisions, en la resolució de les polítiques d’abast col·lectiu com l’habitatge, les pensions o la igualtat efectiva de gènere. Com és sabut, el tema de la igualtat ha tingut, un cop més, la capacitat de mobilitzar les dones arreu del món i, des d’aquesta perspectiva, cal demanar-se en quin punt es troba el nostre país. Pel que fa a l’àmbit polític, a les eleccions del 2015 les dones van aconseguir una representació del 36% tant dels càrrecs de ministra com dels escons del parlament –en la legislatura anterior havien assolit el 50%. Quant a la política comunal, amb 79 càrrecs a proveir en els darrers comicis, les dones van representar el 38% dels consellers de comú, però tan sols dues són cònsols majors i dues més cònsols menors.

En l’àmbit econòmic, limitem l’anàlisi a la participació de la dona en els consells d’administració d’algunes de les empreses més rellevants del sector públic, que ha de donar exemple de compromís. La presència de dones és substancialment inferior a la d’homes i, en algunes de les empreses parapúbliques, ho és de manera gairebé escandalosa. A tall d’exemple, el consell d’administració de l’AREB encapçala el rànquing de masculinitat –no hi ha cap dona–; aquesta primera posició és compartida per Andor­ra Telecom i l’AFA. Entre els que tenen representació femenina al consell d’administració, destaca la CASS, que ha estat guardonada per promoure plans d’igualtat, amb un 37%; seguida de FEDA, amb un 33%; el SAAS, amb un 25%, i tanca la sèrie l’ADI amb una sola dona entre els nou membres. En el sector privat, el panorama és molt més decebedor, ja que tan sols hi ha una dona entre tots els consells d’administració de les entitats bancàries nacionals.

Falta recorregut en l’àmbit polític, però encara més en l’àmbit econòmic. Ara que estem en pre-campanya electoral, en espera de conèixer els programes definitius dels partits i coalicions que representaran les diferents opcions ideològiques que concorreran a les eleccions, sentim curiositat per descobrir el grau de sensibilitat de cada grup, pel que fa a polítiques d’igualtat. Potser les quotes seran l’únic camí a recórrer, vista la situació.

tracking