x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
La tribuna

Andorra, patrimoni de la humanitat

El coprincipat és el fruit d’una llarga evolució i d’una adaptació permanent
Actualitzada 11/03/2019 a les 07:12
    Antoni Martí Petit
Dijous passat, acompanyats de diverses autoritats de l’Alt Urgell i de l’Arieja, vam presentar la candidatura multinacional a patrimoni de la humanitat de la Unesco dels Testimonis materials de la construcció de l’Estat dels Pirineus: el coprincipat d’Andorra. Es tracta d’una candidatura que aspira a declarar patrimoni de la humanitat la Casa de la Vall i 12 monuments més repartits per la geografia andorrana i dos monuments situats a Espanya i França: la catedral de la Seu d’Urgell i el castell de Foix.
Són monuments que tenen un valor artístic divers. Però que no formen part d’aquesta candidatura exclusivament pel seu valor artístic; sinó perquè són els elements que ens expliquen una història i una realitat present i actual: el naixement, l’evolució i la pervivència d’Andorra.

Perquè el més genuí i original d’Andorra és Andorra mateixa.
Andorra és -sens dubte- patrimoni de la humanitat. Perquè és la prova viva, real i palpable de la capacitat de les persones d’organitzar-se de manera pacífica, d’arribar a pactes i acords i respectar-los i de mantenir la sobirania sense necessitat de recórrer a la força. En temps turbulents -en èpoques no tan llunyanes- Andorra va ser un oasi de tolerància, de pau, de convivència i de respecte.

I tot això no hauria estat possible sense aquest sistema polític i aquesta arquitectura institucional tan genuïna.
Imaginem que grans experts en ciència política es posessin a treballar per trobar un sistema polític estable, equilibrat i capaç de sobreviure, evolucionar i d’adaptar-se als canvis al llarg de més de set segles; vivint sempre en llibertat, en pau i en harmonia amb els seus veïns. Estic segur que ni les persones amb més experiència ni els experts més savis no serien capaços de trobar un sistema polític que complís tots aquests requisits.

I, això no obstant, aquest sistema polític existeix: és el coprincipat parlamentari. I ni les persones més sàvies del món serien capaces de construir un sistema com aquest, perquè el coprincipat no és obra d’una sola persona, ni d’un sol grup de persones, ni d’una època determinada, sinó que és el fruit d’una llarga evolució i d’una adaptació permanent.
El sistema polític andorrà, des dels Comuns fins al Coprincipat, passant pel Consell de la Terra, és el resultat d’aportacions molt diverses: la capacitat d’autoorganització de les comunitats rurals de l’alta edat mitjana, els pactes entre senyors feudals, les unions dinàstiques, la tensió ben canalitzada entre els coprínceps i les institucions d’autogovern, la perseverança dels andorrans al llarg dels segles per mantenir aquest sistema polític; i -per què no dir-ho?- l’atzar i els capricis de la història.

Gràcies als coprínceps episcopals, Andorra no es va veure afectada pel Tractat dels Pirineus al segle XVII, ni pel Decret de Nova Planta al segle XVIII. Gràcies als coprínceps francesos, Andorra va mantenir durant segles unes franquícies duaneres que li van permetre subsistir quan van tancar les mines de ferro i les fargues. Gràcies -una altra vegada- al copríncep episcopal, Andorra no va ser ocupada pels nazis... Al llarg d’aquests més de set segles d’història, trobaríem moltíssims exemples en què Andorra va preservar la seva independència i les seves llibertats gràcies a l’existència del coprincipat. I no és només una qüestió històrica o de tradició. El coprincipat constitucional també fa un gran servei a l’Andorra actual. Sense el coprincipat Andorra no tindria la riquesa educativa que té: amb tres sistemes gratuïts i de lliure elecció. Ni tampoc no hauríem tingut -per citar un exemple més recent- la facilitat per negociar i signar convenis de doble imposició.
Vivim en un món global dissenyat per països molt més grans i poderosos que Andorra, que no sempre tenen en compte la realitat d’una societat com la nostra. I en aquest món global, el coprincipat -lluny de ser un vestigi de la història o una peça de museu- és un instrument cabdal perquè Andorra pugui fer sentir la seva veu.

I aquesta candidatura que avui presentem és una forma de reconèixer la importància de les nostres institucions i de presentar-nos al món com el que sempre hem estat: un país pacífic i lliure que no té altra aspiració que la de seguir vivint en pau i llibertat.
A vegades els andorrans ens oblidem de la importància de les nostres institucions. I em sembla que aquesta setmana, en què commemorarem el 26è aniversari de la Constitució, és una bona ocasió per recordar que allò que ens fa únics, diferents i genuïns també és allò que ens ha permès viure lliures, pacífics i sobirans al llarg dels segles.
Etiquetes
  • #9 Sole
    (11/03/19 15:36)

    Potser recordareu que, fa uns anys, el PS va trobar i publicar un dur escrit del Sr. Martí contra la constitució. Ara en deu tenir una còpia a la tauleta de nit. És un bon presagi que el Sr. Martí estigui en contra de l'alternativa al coprincipat: la república.

    Respondre
  • #8 Venuts als mercaders
    (11/03/19 12:51)

    La terra no ha de ser patrimoni de ningú, i menys d'unes institucions governamentals, qui és la humanitat? La Unesco? El patrimoni cultural es pretén convertir en un producte o servei, en qualsevol cas una mercaderia, un objecte econòmic, cosa amb la qual es pot comerciar i obtenir guanys i exercir drets de propietat. Pertànyer a aquestes organitzacions globalistes és l'avantsala de ser engolits per les mateixes.

    Respondre
  • #7 Necrológiques
    (11/03/19 10:41)

    Tècnicament aquesta columna és un testament, són els últims cops de cua d'un representant polític desgastat i un Govern sense credibilitat que recorre a la retòrica i la semàntica com un globus d'oxigen d'últim recurs.

    Respondre
  • #6 FORÇA
    (11/03/19 09:44)

    Molt ben dit Sr.Martí!!! Amb el pas del temps, se li reconeixerà la seva gran tasca al front del país en époques tant complicades!!!

    Respondre
  • #5 Silvia Gil
    (11/03/19 09:13)

    La millor notícia, és que li queden 2 telediaris !! UFFF vaja perla !!

    Respondre
  • #4 Meritxell
    (11/03/19 08:57)

    Potser, Sr. Martí, el coprincipat ja està esgotat. Perdó per la pedanteria adjunta: la teologia cristiana va viure el seu moment àlgid al segle XIII. I, començant amb l'humanisme, l'home progressivament ha volgut ser senyor del seu destí. Es generalitza el divorci amb l'humanisme cristià, i creix el nombre de dones que volen ser senyores del seu cos. Diu vostè que "el coprincipat és el fruit d'una llarga evolució". Avui ens cal ja la república. Li convé al país i facilitarà al Sr. Arquebisbe la seva tasca pastoral com a bisbe d'Urgell.

    Respondre
  • #3 Canòlich
    (11/03/19 08:34)

    L'exemple clàssic de l'ensenyament gratuït dels sistemes francès i espanyol és la radiografia immutable de l'actitud d'Andorra respecte la institució del coprincipat: treure'n descaradament tots els avantatges possibles al llarg de la història. A mi em fa pujar els colors a la cara. Però potser simplement és el nostre ADN.

    Respondre
  • #2 Joana
    (11/03/19 08:18)

    No diferenciar les circumstàncies ben particulars de cada copríncep li és útil al Sr. Martí, però distorsiona/invalida el seu article. Han dit alguna cosa els partidaris, in crescendo, dels tres supòsits de l'avortament sobre les lleis franceses de l'avortament? Ignora el Sr. Martí que els tres supòsits mínims seran debat important a les properes eleccions generals?

    Respondre
  • #1 Josep Maria
    (11/03/19 08:08)

    Els convenis de doble imposició s'haurien signat igualment amb la república d'Andorra. A més, van molt lligats amb la presència a Andorra d'empresaris i treballadors dels altres països signants. Tot estat ha de vetllar pels seus ciutadans dins i fora de les seves fronteres. Elemental.

    Respondre
9
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2024 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts