D'Acord per un país

Ara que ja estem en època electoral, que les llistes estan presentades, davant les interrogacions d’alguns electors, considero que és un bon moment per fer algunes anàlisis que ajudaran a entendre l’existència, la justificació i l’oportunitat de les llistes territorials d’Acord.

Aneu a eleccions.ad i aneu mirant els resultants de les eleccions dels darrers anys.

Eleccions 2009: resultats del Partit Socialdemòcrata: 45,03% dels vots i 14 consellers, que van representar una majoria relativa.

Eleccions 2015: Demòcrates per Andorra aconseguia la seva segona majoria absoluta, 15 consellers, amb el 37,03% dels vots.

I, finalment, en la mateixa contesa electoral, el PS arribava al 23,53% dels vots, obtenint 3 consellers i no podent ni formar un grup parlamentari.

Aquestes xifres deixen en evidència la perversitat d’un sistema electoral que avantatja algunes tendències polítiques i en perjudica molt d’altres. Certament, la Llei electoral no ha beneficiat mai partits com el PS i, per conseqüent, ha perjudicat tots aquells ciutadans i electors que comparteixen una altra visió d’Estat, que pensen en una societat equilibrada, un país de ben­estar i de justícia per a tots.

Un exemple clar és Canillo, que sembla ser propietat sempre i exclusivament dels mateixos, encara que canviïn alguna cara o el nom del partit. Ànims Cristina Valen i acompanyants d’Acord!

I amb això anem pedalant des de fa anys. Com aquella cursa en què un dels corredors va equipat amb el millor dels materials més moderns en una pista impecable i l’altre (en aquest cas, el PS) marxa més tard, amb esclops i sobre una pista plena de pedres i forats. I això a alguns no els molesta, fins i tot hi suquen pa...

Marxant d’aquest constat neix d’Acord, amb unes ganes enormes de veure aquest país avançar, acceptant que potser no és possible anar al ritme o cap a la direcció que molts voldríem, però cansats de tenir poc més que el dret a la rebequeria, acceptant i interpretant de manera potser agosarada però necessària les regles del joc actual.

Afegim-hi uns vuit anys de majoria absoluta de DA en els quals no hi ha hagut diàleg, consens ni tampoc el dret i el temps adequat per poder treballar temes transcendentals per a la ciutadania. Uns anys en els quals el Consell General s’ha vist relegat a simple braç executor del Govern de Xavier Espot, durant el qual s’han valoritzat més el nombre de lleis adoptades que no pas la qualitat i la reflexió necessària al seu voltant. S’han pres decisions sense reflexió seriosa, massacrant a poc a poc l’interès general i el futur del nostre petit gran país.

Si encara teniu dubtes i voleu aclariments, estem a disposició de tots aquells que ens ho demanin. A nosaltres tampoc ens ha agradat la mala gestió del SAAS, els dos projectes d’heliport fallits, la manera com s’ha tirat endavant la plataforma de Soldeu, l’enderroc dels edificis singulars d’Andorra Telecom, els diners malgastats amb el projecte The Cloud, el vodevil del casino, les retallades de les pensions, les retallades de drets de la CASS, les retallades dels drets laborals, la Llei de no-vaga, de no manifestació, el desmantellament de la Funció Pública andorrana...

No caigueu en la trampa de creure en una falsa novetat, d’uns taronges que ara es reinventen en un bicolor camuflat.

L’opció de canvi passa per una majoria més seriosa, altruista i inclusiva!