x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Paraula i vida

La conseqüència entre la paraula i la vida

Et fixes en la palla a l’ull del teu germà i no en la biga que portes tu al teu?
Actualitzada 03/03/2019 a les 06:52
Ens diu Jesús a l’evangeli que es proclama avui en totes les esglésies del món: Pot un cec guiar un altre cec? - Per què et fixes en la brossa que té el teu germà a l’ull i no t’adones de la biga que portes en el teu? - Cada arbre es coneix pel seu fruit. - Del que desborda el cor parla la boca.
En aquest relat evangèlic, segons sant Lluc, Jesús proposa als seus deixebles quatre reflexions sapiencials, que eren dites populars, perquè hi reflexionin i les tinguin en compte durant la seva vida diària. Nosaltres hi hem de reflexionar com si Jesús ens les hagués dit a cada un de nosaltres.
La primera -Pot un cec guiar un altre cec? - està dirigida especialment a tots els que, d’una manera o d’una altra, tenim l’obligació de guiar i educar els altres: pares, professors, educadors, catequistes, escriptors, etc. Tenim l’obligació de ser autocrítics, socialment i moralment, a l’hora de jutjar i parlar dels altres. Siguem conseqüents i lògics abans d’atrevir a aconsellar o criticar els altres. Que totes les persones a les quals tenim l’obligació de guiar puguin veure’ns moralment com a autèntics guies morals.
A la segona - Per què et fixes en la palla que té el teu germà a l’ull, i no t’adones de la biga que portes en el teu? - li demanem aplicar tot el que hem dit sobre la primera, perquè el que pretén guiar una persona ha de conèixer-la i jutjar-la d’alguna manera.
La tercera - Cada arbre es coneix pel seu fruit- es refereix a la necessària relació que ha d’existir entre la nostra professió social i pública i el que realment fem cada dia, entre el que públicament som i els que públicament fem. A tots els polítics i escriptors els vindrà molt bé que reflexionin sobre aquesta dita.
La quarta - del que desborda el cor parla la boca- ens diu que si volem canviar de veritat de conducta hem de començar per canviar prèviament el nostre cor. “Canvia el teu cor i canviaran les teves obres”, ens diu sant Agustí. Si som bons de cor, serem compassius i misericordiosos amb els altres i no voldrem mai fer mal a ningú. Jesús tenia un cor mans i humil i, per això, estimava de veritat totes les persones i, d’una manera especial, els que més necessitaven ajuda i comprensió: pobres, marginats, pecadors... El cor és sempre la font primera d’on neixen totes les nostres bones obres.
Que Déu que ens doni un cor mans i humil, perquè només així podrem anomenar-nos de veritat deixebles de Crist.
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts